Modernisme, Noucentisme I Avantguarda

  • Published on
    24-Jun-2015

  • View
    6.983

  • Download
    7

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li> 1. Modernisme, Noucentisme i Avantguarda 2n de Batxillerat1. El pas de la Renaixena.La Renaixena trenca tres segles de producci literria nfima i de subsidiaritat de la literatura catalana respecte de la castellana, encara que noms parcialment.En canvi, des del seu inici, aquesta represa arrossega un endarreriment cronolgic des del punt de vista esttic. Els corrents romntic i realista no sn mai coetanis a la desclosa d'aquests moviments arreu dEuropa. La Renaixena trenca tres segles de producci literria nfima i de subsidiaritat de la literatura catalana respecte de la castellana, encara que noms parcialment.En canvi, des del seu inici, aquesta represa arrossega un endarreriment cronolgic des del punt de vista esttic. Els corrents romntic i realista no sn mai coetanis a la desclosa d'aquests moviments arreu dEuropa. Aix, la darrera dcada del XIX i les tres primeres del XX es succeiran en la nostra literatura tres moviments artstics i culturals: el modernisme, el noucentisme i lavantguardisme. 2. El Modernisme.Segons els estudiosos de la literatura, el terme Modernisme s, com a mnim, ambigu i confusionari: aplicat primerament a lmbit de larquitectura i la decoraci emparentaria amb lart nouveau o el modern style. Posteriorment, per, designar un perode histric que de manera generosa podem dir que sallarga des de 1890 fins a 1920: aquesta etapa es caracteritza per una gran cohabitaci de tendncies esttiques anteriors i posteriors. Aix doncs, una manera de salvar els problemes de terminologia seria anomenar modernisme el corrent esttic i Modernisme el perode histric. el Modernisme s un moviment tan heterogeni que pot ser considerat incoherent i contradictori. Aix s aix fins el punt que ms que unes propostes esttiques comunes, el moviment t un sentit programtic de transformar la literatura catalana, i la cultura en general, de regional i tradicionalista en nacional i moderna. Aix implica una aversi al pairalisme i el desfasament renaixentista que els portar a acceptar indiscriminadament tot all que siga modern pel simple fet de ser-ho. 1 de 10 </li></ul><p> 2. Modernisme, Noucentisme i Avantguarda2n de BatxilleratEl Modernisme naix amb una contradicci interna: el rebuig de la societat, i, alhora, el desig de canviar-la. Aquest fet provoca una ambivalncia esttica entre decadentistes i vitalistes.No s casual que al grup simbolista decadentista pertanguen membres de la burgesia industrial (Rusiol, Casas-Carb, Mass i Torrens), que es malfien del radicalisme esquerr dels vitalistes petit burgesos (Ignasi Iglsias, Jaume Brossa, etc). Daquest comportament interclassista noms sapartar Joan Maragall, fill de la gran burgesia barcelonina, que alternar el simbolisme amb el seu vitalisme inicial en els moments de major radicalitat poltica.2.1. Perioditzaci. Tradicionalment sha marcat linici del Modernisme a lany 1892, amb la publicaci de larticle Viure del passat, de Jaume Brossa. El final es fa coincidir amb el naixement dun nou corrent que el liquida, el Noucentisme, quan Eugeni dOrs publica el Glossari el 1906.Dins daquests catorze anys, hom sol diferenciar dos perodes, marcats pel canvi de segle.2.2. Joan MaragallSens dubte, el poeta ms important del modernisme s Joan Maragall. Al 1878, quan noms tenia divuit anys, comena a escriure les primeres poesies sota parmetres jocfloralescos. No ser fins el 1888 quan componga Loda infinita, la seua primera obra vlida, com desprs ell mateix reconeixeria. Aquesta obra s una manifestaci explcita de la seua concepci de la literatura: manifesta la poesia com una vocaci, com a inspiraci nua de qualsevol artifici, i diu que la poesia s igual a la vida. Immediatament desprs daquesta primera obra, Maragall es dedica a traduir Goethe, i entra aix en contacte amb la modernitat europea. Per lassumpci de lesttica modernista sense cap mena de dubte lassoleix Maragall en les seues dues obres segents. A Pirinenques (1892) recull un conjunt de poemes amb un cert regust decadentista, tendncia de la qual sescapen algunes de les peces ms importants, com La vaca cega, que sacostaria al que posteriorment ser considerat vitalisme csmic.2 de 10 3. Modernisme, Noucentisme i Avantguarda2n de BatxilleratA partir del 95, la confluncia incipient dels sectors modernistes amb el nacionalisme poltic es deixen sentir en lobra de Maragall, qui fins el canvi de segle es dedic a bastir un seguit dobres que seran una mena de mitologia i simbologia nacionalista, on exalar les que ell considera principals virtuts catalanes, enfrontades a les espanyoles: el tarann independent i democrtic i el seny. Els reculls Visions i Cants pertanyen a aquesta poca. A Cants, lobra ms obertament nacionalista, shi inclouen tres composicions que no sn ben b cants, per que per la seua significaci patritica sn usades des del mateix moment de la seua composici com a smbols del catalanisme: La sardana, lOda a Espanya i Els adus.Poc desprs, es pot dir que Maragall abandona el modernisme. Ha abraat sense cap mena de restricci el nacionalisme dret de la Lliga regionalista, al qual es mantindr fidel fins la seua mort, el 1911.En aquesta mateixa poca, a ms de la seua producci potica, comena a bastir la seua teoria de la paraula viva. Al 1903, lElogi de la paraula ns una primera aproximaci, a la qual seguir lElogi de la poesia el 1907. Aquesta teoria propugna que lexpressi de lemoci esttica no s producte de lesfor racional, sin que ve dictada per lemoci i ns inseparable, i es lliga clarament a lespontaneisme. La seua ltima producci important, Naussica, accentua la seua dria classicitzant que lacosta de forma palpable al Noucentisme, moviment amb el qual sempre mostr reticncies, ja que la teoria de la paraula viva i larbitrarisme noucentista eren antagnics. 3. El Noucentisme.El terme Noucentisme t nicament significat local: no ens permet destablir relacions amb altres corrents artstics parallels de la resta del context europeu.Podem dir que s un moviment classicista en el sentit, sobretot, de gust per la norma, per la disciplina esttica, dobra ben feta, ben acabada, que s'enfronta potser estticament al modernisme, per convergeix amb aquest moviment en l'afany per superar la carrincloneria renaixentista i jocfloralesca amb la voluntat d'europetzar la cultura catalana. 3.1. Cronologia. 3 de 10 4. Modernisme, Noucentisme i Avantguarda2n de Batxillerat Establir perodes i dates en una histria de la literatura sempre s complicat perqu qualsevol fixaci violenta la realitat. De totes formes, hom considera el 1906 com a data de naixement del Noucentisme, any en qu es produeixen dos fets cabdals: Eugeni dOrs comena a escriure el seu Glossari, i Josep Carner escriu Els fruits saborosos. De la mateixa manera es considera el 1923 com a data de defunci del moviment Noucentista coincidint amb el colp destat de Primo de Ribera. 3.2. Les bases ideolgiques: Eugeni dOrs. En gener de 1906, apareix a La veu de Catalunya una nova secci, Glossari que havia de fer-se famosa i que faria fams el pseudnim de Xnius, amb el qual Eugeni dOrs la subscrivia. En aquesta secci apareixen les principals bases ideolgiques del Noucentisme: el classicisme, l'imperialisme, la civilitat i l'arbitrarisme.. - Classicisme: El noucentisme entronca amb el classicisme greco-llat. En un nivell local, el classicisme desemboca en el mediterranisme. El classicisme s, doncs, tant el producte dun rea geogrfica determinada (els pasos mediterranis) com el resultat de lactuaci normal duna raa (els homes nascuts a la Mediterrnia). - Imperialisme: Es pretn no sols recuperar lautogovern de Catalunya sin formar part dels rgans de decisi dEspanya. - Civilitat: Oposat a lidea de la natura modernista. Es basa en dues premisses bsiques: La conducta duns hipottics habitants duna ciutat ideal i la conducta que els catalans han de seguir per tal d'aconseguir aquesta societat somiada. - Larbitrarisme: Oposat a lespontanetat modernista. Implica una tria conscient i arbitrria d'una esttica clssica, que esdev el paradigma d'un cnon esttic. A nivell esttic larbitrarisme s un allegat contra la teoria de la paraula viva de Maragall, que sidentifica amb el Modernisme. 3.3. Josep Carner o la plasmaci de larcdia noucentista. En l'obra de Carner trobem diverses etapes en qu el poeta demostra la seua lucidesa, ja que la seua poesia evoluciona conseqentment segons les seues circumstncies personals i les modes literries.4 de 10 5. Modernisme, Noucentisme i Avantguarda 2n de Batxillerat La primera etapa (1896-1906) pot ser considerada daprenentatge. En ella prova i practica tots els gneres i reflexiona sobre el poeta i sobre la poesia. Encara que es troba emmarcada dins del Modernisme, lactitud de Carner va en contra de les seues premisses. Daquesta poca s El llibre del poetes amb el qual supera les vacillacions dels seus primers poemes, condicionats pels gustos de lpoca: Jocs Florals, certmens, temtica religiosa i patritica, etc. S'hi constata una diversitat temtica i formal que dna una impressi de desafiament i seguretat. La segona etapa (1906-1924) s clarament noucentista. En ella esdev un professional de la literatura i tamb comena a crear-se la seua imatge pblica dhome mtic entre bohemi i dandi. Carner tamb collabora un poc en aquest desdoblament de personalitat ja que crea un alter ego anomenat ell per a divulgar les seues idees ms agosarades. En aquesta poca escriu molta poesia amb patrons noucentistes, com Els fruits saborosos. s una collecci de 18 poemes a travs dels quals el poeta traa el paradigma de lacord de lsser hum amb la seua condici sensual, reflexiva i mortal. Cadascun dels poemes cont una relaci analgica entre un element natural, el fruit, i un aspecte de la condici humana que pot encarnar-se en el personatge que en aquell moment la representa. Lactitud del personatge es sempre relacionada amb el color, el perfum, la bellesa o la forma de la fruita. A partir de 1913 inicia una revisi de la seua poesia que el fan acostar-se al simbolisme. Daquests anys sn La paraula en el vent, Auques i ventalls, La intil ofrena. La tercera etapa (1925-1939) ja sha introdut en el simbolisme. Inicia la seua carrera de diplomtic espentat, potser, per la pressi poltica i per dificultats amb el pblic. Per, encara que est fora, lluita contra la dictadura de Primo de Rivera. Descobreix el simbolisme que sest iniciant en Frana i Anglaterra i que el porta a la revisi de la seua obra. Fa una poesia ms humana, densa i realista com es por veure a Cor quiet. Tamb en aquesta poca comena Nab, i tradueix poesia xinesa. En la quarta etapa (1939-1970) ja en la recta final de la seua vida, la seua poesia pren un carcter metafsic. s una poca marcada per lexili i de dispersi professional, en la qual enllest i public la ja esmentada Nab. Estructurat en deu cants, s un poema narratiu sobre la histria bblica de Jons, enviat per Du a anunciar als habitants de Nmise la destrucci de la ciutat si no es penedien dels pecats individuals i collectius que shi cometien. s un poema difcil, no tan sols per la simbologia moral5 de 10 6. Modernisme, Noucentisme i Avantguarda 2n de Batxillerat que t (por, pecat, ira, venjana...) sin per la complexitat lingstica, tan rica com precisa. 4. Lavantguardisme Entre les darreries del s. XIX i el primer ter del XX es produren tot un seguit de fets que modificaren leconomia, les relacions socials i, en definitiva, les formes de vida de la humanitat. Totes aquestes transformacions acabarien esclatant amb les guerres mundials i les revolucions socialistes i antiimperialistes, per la societat no tornaria a ser la dabans. La humanitat del s. XX era molt ms dinmica que la del s. XIX. Els canvis es produren duna forma molt ms rpida, per lart i la literatura continuaven ancorades en el respecte a unes convencions. En definitiva lacademicisme i el culte a la tradici continuava predominant en lart occidental. Aviat, per, apareixeran moviments que negaran el passat i experimentaran noves frmules artstiques i literries ms adequades als nous temps. Sn les avantguardes. Els moviments davantguarda dividiren la literatura contempornia en dos grans blocs antagnics. De fet, les avantguardes sn lexpressi ms genuna, per una part, de la nova societat industrial i, per laltra, de la crisi del racionalisme i, ms exactament, de la filosofia de progrs prpia del s. XX. Aix, des de les primeres manifestacions, incorporaren a la creaci literria alguns dels ingredients, ms significatius de la civilitzaci moderna: el maquinisme, la velocitat, el risc... I, al mateix temps, propugnaren un vitalisme de tipus irracionalista que va obrir noves zones dinvestigaci: latzar, labsurd, el pre-somni, el somni i la follia. Encara que els noms encunyats per a hipottics corrents davantguarda en foren molts, els mnimament consistents i que ms transcendncia han tingut sn el cubisme i el futurisme, abans de la primera guera mundial, i el dadaisme i el surrealisme, que hi sn posteriors. 4.1. Corrent dAvantguarda. -El cubisme: s el primer moviment que qestiona la representaci de larealitat temporal i ho fa seguint els mtodes de la cincia. Dac, ls en lesarts plstiques de les formes geomtriques per la representaci dels objectes,6 de 10 7. Modernisme, Noucentisme i Avantguarda 2n de Batxillerat els quals havien de ser reconstruts per lespectador, que els veu com si els contempls des de diversos angles alhora. En lmbit literari el cubisme va introduir el calligrama (Apollinaire) el collage i els jocs tipogrfics. Els cubistes ms coneguts van ser els pintors George Braque, i Pablo Picasso, i lescriptor Guillaume Apollinaire. - El futurisme: Creat per litali Marinetti el 1909. Al contrari que els cubistes, que noms pretenien una renovaci esttica, els futuristes si que tenien una voluntat clara dinfluir sobre la societat. La seua idea principal s el rebuig de tota la tradici occidental. La nova cultura que proposaren shavia de basar en la tecnologia (maquinisme), i en la lluita i el combat (la qual cosa el duria a exalar la Primera Guerra Mundial, i a ser relacionats de manera estreta amb el creixent feixisme dentreguerres). El Futurisme, ents en el sentit de Marinetti, sinici lany 16, i va conixer els seus moments ms brillants entre el 18 i el 21. Per la mort o la rpida evoluci dels seus lders, desaparegu entre el 22 i el 25. Amb tot, algunes de les seues propostes, ni que foren ja molt desprogramatitzades, persistiren a Catalunya a travs del model fixat per Salvat-Papasseit. - El dadaisme: El moviment Dad va ser fundat a Zurich lany 1916 per alguns intellectuals europeus que shavien refugiat a Sussa a causa de la guerra. El Dad significa una actitud de rebuig tant de lordre establert com de totes les possibles alternatives. Lactitud dadaista s, per tant, una denncia de la inutilitat, no noms de lart i la literatura tradicional, sin tamb de tots els corrents que havien sorgit des de principis de segle. - El surrealisme. Va nixer a Frana a principis dels anys 20 com una derivaci del moviment dad. Aquest moviment s la revoluci literria ms important des del Renaixement. Els...</p>