Modernisme, power

  • Published on
    10-Jul-2015

  • View
    146

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li><p>MODERNISME</p><p>Quart dESOMaria Oreto Martnez Sanchis</p></li><li><p>1.INTRODUCCILaliteratura modernistao el Modernisme literari s un moviment que es don aCatalunya i a Valnciaa la darrera dcada delsegle XIXi durant la primera delXX.Rep el nom d'Art nouveau a altres pasos. Segons uns autors s una evoluci delsimbolismefrancs, segons d'altres s un estil hispanoameric de finals del segle XIX.</p></li><li><p>1. INTRODUCCI</p><p>A Catalunya, el Modernisme t un significat especial, perqu adquireix una dimensi reformadora i revolucionria. No es tracta sols de modernitzar, sin tamb de contraposar-se a una societat immobilista i antiquada. D'aquesta manera, el Modernisme es converteix en una eina transformadora i s'insereix en una realitat social. L'objectiu principal era situar la cultura catalana a nivell europeu. Tamb, presentava una reacci contrria a l'esttica i els plantejaments de laRenaixena.</p></li><li><p>1.-INTRODUCCIEl Modernisme s'explica, en part, per la situaci de canvi de la societat catalana de l'ltim quart del segle XIX. La industrialitzaci havia generat una burgesia econmicament forta i ideolgicament conservadora. Alguns membres d'aquesta classe social, fills de la generaci anterior, s'inclinaren cap als oficis artstics i literaris, com una manifestaci ms de la modernitzaci que els impulsava i oposant-se a la voluntat paterna. La tria de l'art com un ofici comport presentar-lo com una activitat digna i fruit d'una vocaci: es contraposava el materialisme burgs amb l idealisme de l'artista, que concebia l'art com una necessitat ntima, sense pensar en la compensaci econmica. Per tant, el Modernisme propos una nova relaci entre l'artista i la societat.</p></li><li><p>2.- CORRENTSEntre les diverses tendncies esttiques hi ha elregeneracionisme(l'art com a eina per transformar la realitat) i l'esteticisme(l'art s el refugi de l'artista). Els artistes regeneracionistes, tamb anomenats naturalistes, miraven de presentar la realitat tal com era per provocar una transformaci. S'enfrontaven a la problemtica social, ja sigui de manera collectiva o individual.</p></li><li><p>3.POESIA MODERNISTALapoesiamodernista rebutjava la tradici jocfloralesca i enlla, bsicament, amb els corrents potics europeus en voga: simbolisme, decadentisme, parnassianisme, etc. Aix, a Catalunya es desenvoluparen dues tendncies principals: una de ms formalista, i una de ms espontnia, que t com a mxim representantJoan Maragall (teoria de la paraula viva). L'obra potica de Maragall es caracteritza per l'enaltiment de la vida i per la descripci d'experincies vitals, mitjanant una poesia emotiva i directa i un lxic senzill i entenedor.</p></li><li><p>4. LA NOVEL.LA MODERNISTALanovellamodernista significa la superaci de la manca d'una tradici slida en aquest gnere i l intent de trobar una tcnica narrativa adequada i un llenguatge efica. Oposant-se en part a l'esttica realista, recre ambients vagues i suggeridors, present individus rebels amb voluntat de transformar l'entorn i ofer tot un mn de smbols definidors de la realitat adversa que envolta el personatge. Concretament, en el camp de la narrativa, destaca la novella rural, que mostra un home enfrontat a la natura; de fet, presenta les preocupacions tiques del modernisme lligades a la interrelaci entre l'home i el medi </p></li><li><p>4. LA NOVEL.LA MODERNISTAD'altra banda, hi ha la novella decadentista (reproducci dels efectes de la realitat sobre l'artista) i la novella costumista, que s un retrat de la societat del moment. Algunes de les novelles modernistes ms representatives snSolituddeVctor Catal (pseudnim de Caterina Albert i Parads), iEls sots ferstecsde Raimon Casellas.</p></li><li><p>5. EL TEATRE MODERNISTAFinalment, elteatremodernista manifest el canvi d'esttica que es produ damunt dels escenaris per tal de connectar amb el teatre europeu. En aquest nou teatre s'observen dues grans tendncies: el teatre ideolgic, que t com a model l'escriptor noruec Ibsen i que veiem representat en obres deJoan Puig i Ferretero d'Ignasi Iglsias, i el teatre simbolista, que parteix de les creacions del belga Maeterlinck i que queda plasmat en les obres deSantiago Rusiolo d'Adri Gual.</p></li><li><p>6. EL MODERNISME A VALNCIAuatre sn els noms principals a retenir, si b nhi ha alguns ms (poeta, o no) que hom podria afegir a la llista: Miquel Duran de Valncia (1883-1947), Josep Maria Bayarri (1886-1971), Daniel Martnez Ferrando (1887-1953) i Jacint Maria Mustieles (1887-1948). Tots quatre van optar, a lhora de la creaci, per lidioma que els era propi i entranyable: lo bell catalanesc, com lanomenava Ramon Muntaner. </p></li><li><p>6. MODERNISME A VALNCIASi tot poeta s, pel simple fet de ser-ho, un heroi, aquests ho van ser doblement, per lelecci de llengua. Escollir-la, decidir-se per ella com a vehicle de cultura, demanava una certa dosi de coratge. El 1909 igual que ara. Perqu la societat en qu brotaven aqueixos poetes era una societat bilinge (i a ms a ms, indiferent a la cultura) i perqu lacte de fe suposava reduir encara ms els estrictes lmits a qu es condemna sempre la poesia. </p></li><li><p>6. EL MODERNISME A VALNCIAEn publicar els primers versos valencians, en 1857, Teodor Llorente es planyia que la seua llengua hagus perdut tota galania literria, quedant tan sols per a la grollera expressi de temes vulgars de carcter festiu. La dignificaci, obra de Llorente, Querol i Llombart, fou lenta i treballosa. Avui, posem en dubte si realment fou efica. s ver que restituren lantic prestigi a la llengua dels valencians, per tanmateix no s menys exacte que van fer ben poc per promoure una intensa i indispensable adhesi cvica. </p></li><li><p>6. EL MODERNISME A VALNCIAEl renaixement literari dels idiomes oblidats o marginats fenomen subsidiari del Romanticisme es produ en altres latituds ms o menys venes acompanyat duna projecci poltica. La promoci de la conscincia collectiva nera garantia de continutat i de futur. Una tal llavor no fou sembrada al Pas Valenci. O, si ms no, no don una collita immediata. Els culpables, en primer lloc, van ser els poetes de la Renaixena. Perqu, volent donar llustre a la llengua, fugint de la corrupci vulgar van caure en lextrem oposat. Exageraren ls de cultismes, es delitaren en ladopci darcaismes i es van inspirar, massa freqentment, en larqueologia medieval </p></li><li><p>6. MODERNISME A VALNCIAEl resultat fou aristocratitzant i havia de mantenir-los divorciats del poble, que venia conservant secularment la llengua, malgrat les envestides que lerosionaven. Aix, doncs, si abans de la Renaixena el Pas Valenci comptava, en opini de Llorente, amb una llengua viva i una literatura morta (opini que avui socupen de matisar alguns estudiosos), tampoc no pot afirmar-se que la dels renaixentistes arrib a ser, plenament, una literatura viva. El teatre s que vivia en el poble: Escalante, Balader, Palanca. Per la poesia, ben sovint, fou cosa de certmens. </p></li><li><p>6. MODERNISME A VALNCIA Mustieles, Bayarri, Duran i Martnez Ferrando shi van oposar, als gustos caducs i a lambient anquilosat, adoptant modes i maneres nous i ms vibrants. I aix, ja suposava un risc en la societat valenciana de 1900, sestejant i escassament culturalitzada. La seua opci, a ms a ms, resultava heroica i fins i tot amb perfils dramtics, pel fet essencial descollir la llengua dels valencians, de tan reduda circulaci cultural, i no el castell, que oferia majors possibilitats de difusi de lobra literria. </p></li><li><p>6. MODERNISME A VALNCIAEl dilema, ja se lhavien plantejat Blasco Ibez i Azorn. Aquest, a les darreries de la seua vida, ho confessava amb un testimoniatge ben aclaridor: Cmo escribir quien ha pensado nio, adolescente, en otros signos que el castellano? [...] Para el autor de estas lneas tratar esta cuestin es como poner el pulpejo del dedo, todo lo delicadamente que se quiera, en una carne sensitiva, palpitante y dolorosa. Linfant,ladolescent Josep Martnez Ruz, havia pensat en el catal de Monver. Azorn, havia triat el castell. </p></li><li><p>6. MODERNISME A VALNCIAPer no els poetes, tot i que la societat en la qual anaven a produir-se no consentia massa illusions. Perqu el Modernisme fou, a escala universal, expressi de les tensions entre la societat burgesa i lartista. I la comunitat valenciana de 1900 en tenia molt poc, de color burgs. s per aix, sens dubte, que el Modernisme don, al Pas Valenci, una collita ben exigua. La part ms notable van donar-la alguns arquitectes dignes destima: Peris Mora, Cortina, Carbonell, Ferrer, Almenar. Construren les cases per a una minoria enriquida i en punt dascensi. </p></li><li><p>6. MODERNISME A VALNCIA El primer que publiquen els poetes modernistes valencians, a part les collaboracions disperses en la premsa, s un fullet de vint-i-sis pgines de Martnez Ferrando, aparegut aqueix mateix any de 1909. Es titulaRenaixement. Moment actual de la poesia valenciana. Als llibres de versos, Martnez Ferrando posava laccent en all que separava els nouvinguts dels antecessors. Es tractava de renixer, com lAu Fnix de la llengua, per refusant tot parentiu amb lescola de Llorente i les seues polsoses vestidures. </p></li><li><p>6. MODERNISME A VALNCIAAquests poetes tenen en com determinats trets. El principal, que renoven la matria lrica: el seu vocabulari, la seua retrica, la seua preceptiva, sn radicalment diferents de les del repertori renaixentista. Poden ben b posar-se al costat dels altres poetes peninsulars contemporanis de la mateixa escola. Tamb s diferent la seua temtica, si b de tant en tant hi trobem temes grats a lescola de Llorente. s clar que, ara, sn tractats de manera distinta. El llenguatge potic, renovat, es fa pla, assequible. Es manifesta lintimisme, la sentimentalitat, la interpretaci del paisatge i la incorporaci dels escenaris urbans, notes de les quals freturava la poesia anterior, i que la posterior sabr aprofitar. </p></li></ul>