Modernisme vs noucentisme.definitiu

  • Published on
    10-Jul-2015

  • View
    7.000

  • Download
    1

Embed Size (px)

Transcript

<p>Presentacin de PowerPoint</p> <p>ESQUEMA - RESUMMODERNISME Vs NOUCENTISME: TAULA COMPARATIVAQU S EL NOUCENTISME? CONTEXT SOCIAL I POLTIC. LA MANCOMUNITATVDEO SOBRE EL NOUCENTISMECARACTERSTIQUES BSIQUES DE LA LITERATURA NOUCENTISTAAUTORS MS IMPORTANTS I OBRESModernisme </p> <p>Noucentisme </p> <p>Vs.Detall de la faana del Palau dela Msica de BarcelonaDetall de la faana del Collegi Oficial de metges de BarcelonaTAULA COMPARATIVAMODERNISMENOUCENTISMECRONOLOGIA: DE 1880 A 1915CRONOLOGIA: DE 1906 A 1923Desenvolupament al conjunt dEspanya i Llatinoamrica . Moviment no noms literari que troba gran xit a Catalunya. Moviment esttic i literari prpiament catal, liderat per la burgesia, que se sent impellida a actuar en benefici del pas. Fugida de la realitat, que troben vulgar i poc potica. Bucolitzaci del mn rural i rebuig a lurb i a la burgesia acomodada.Es reivindica la ciutat com a ideal, centre de la ra, el seny i el progrs dels pobles, especialment en el cas catal.Ambientaci de les obres en llocs i pasos extics i mtics, o reals per desapareguts (poca medieval, etc.)Es retorna al model clssic, d'inspiraci grecollatina i al mediterranisme, marc de referncia, bressol de la nostra civilitzaci.El llenguatge s ms important que el contingut. s abundant de recursos fontics (aliteracions, onomatopeies, etc.)Llenguatge mesurat i cerca de lobra ben feta. Tanta importncia t la forma com el contingut. Ideal de perfecci constant.Obres i figures modernistes essencialsARQUITECTURAPINTURALITERATURA</p> <p>ANTONI GAUD</p> <p>SANTIAGO RUSIOLPUIG I CADAFALCH</p> <p>JOAN MARAGALLM. COSTA I LLOBERAPRUDENCI BERTRANAVCTOR CATALQU S EL NOUCENTISME?El terme NOUCENTISME lencuny Eugeni dOrs; ve de nou-cents, el segle nou que comenava, i en el qual tenien moltes esperances posades els intellectuals, pensadors, poltics i literats que volien bastir un moviment prpiament catal, trencador amb el passat, per construir una Catalunya ms prspera, ms culta, recuperant les arrels clssiques, i ms europea. Va ser un moviment burgs conservador per alhora de caire transformador i socialment actiu. El NOUCENTISMEmarc poltic i social</p> <p>Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat1901. Creaci de la Lliga Regionalista, partit conservador dirigit per Enric Prat de la Riba, burgs benestant.1907. Prat de la Riba, elegit President de la Diputaci de Barcelona. La burgesia regionalista puja al poder.1914. Creaci de la Mancomunitat de Catalunya, fusi de les quatre diputacions provincials catalanes. poca de progrs i de canvis socials.1923. Fi de la Mancomunitat, liquidada pel dictador militar Miguel Primo de Rivera. Etapa regressiva.Context europeu:I Guerra Mundial...</p> <p>FITES POLTIQUES I SOCIALS DAQUELLS ANYSRENOVACI DE LA INFRASTRUCTURA DOCENT I CULTURAL (NOVES ESCOLES, CREACI DE BIBLIOTEQUES A CADA POBLE., ETC.. )</p> <p>CONSTRUCCI DE CARRETERES, FERROCARRILS, SUBMINISTRAMENT DAIGUA POTABLE I DOTACI DE LNIES TELEFNIQUES A TOT CATALUNYA</p> <p>CREACI DE LINSTITUT DESTUDIS CATALANS (1907) I FIXACI (PER FI) DUNA LLENGUA LITERRIA. INGENT OBRA DE POMPEU FABRA. NORMES ORTOGRFIQUES (1913), DICCIONARI ORTOGRFIC (1917) I GRAMTICA CATALANA (1918)http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19450&amp;p_ex=el%20noucentisme</p> <p> VDEO SOBRE EL NOUCENTISME</p> <p>EUGENI DORS, EL FORJADOR INTELLECTUAL DEL NOUCENTISMELA LITERATURA NOUCENTISTAComena lany 1906 i acaba a 1923Contestaci als excessos del ModernismeRepresenta la imposici de la ra, la serenor, la precisi i el correcte ordre de les cosesEl mn clssic i el Mediterrani com a fonts dinspiraciObjectivitat, s de la ironia i subtilesa a la poesia</p> <p>AUTORS ESSENCIALSEUGENI DORS I ROVIRA (1881 - 1954)Pseudnim: Xnius. Intellectual, filsof, assagista. Lideleg del moviment i el creador del manifest estticGUERAU DE LIOST (1878 - 1933)Nom verdader: Jaume Bofill de Mates. Poeta.JOSEP CARNER I PUIG-ORIOL (1884-1970Prncep dels poetes catalans. Sense dubte, lautor ms important del Noucentisme i el de trajectria ms mplia en producci i en el temps.</p> <p>Eugeni dOrs i Rovira </p> <p>Guerau de LiostTeoritzador i creador de lesttica del NoucentismeDestaca en assaigs de temes diversos, cultivant de manera especial la filosofiaObra interessant: Glossari, publicat a La Veu de Catalunya; a ms t narracions i novelles breusTrenca amb el moviment desprs de la mort de Prat de la Riba i sen va a viure a Madrid, on far un gir ideolgic i renegar del seu catalanisme inicialArticulista destacat de La Veu de CatalunyaRegidor a Barcelona i impulsor de ls del catal a lAjuntament. Tingu discrepncies amb la Lliga i fund partit propi, esdevenint diputat a MadridDestacat poeta: La muntanya dametistes (1908), Somnis (1913), La ciutat dIvori (1918)Estil detallista i rigor idiomtic a la seva obraDEL GLOSSARICal dir que una glossa s un assaig breu, d'extensi gaireb mai superior a una pgina, on, amb un estil brillant que busca la complicitat del lector, i a partir de les oportunitats que ofereix l'actualitat en qualsevol de les seves manifestacions, s'emeten judicis valoratius o s'invita a la reflexi sobre temes o circumstncies d'ordre divers, parant atenci tant a individualitats destacades per una o altra ra com, sobretot, a qestions rellevants de la vida collectiva en un sentit o altre.</p> <p>La glossa, segons la concep i la practica Xnius (el pseudnim amb qu Ors va signar el Glossari), es converteix aix en un gnere textualment de temtica verstil, mnima unitat significativa d'un ampli i travat sistema de pensament, lorsi, estructurat al voltant de l'analogia, convenut com estava l'autor de la primignia unitat del mn i del cosmos, i atent a la seva reconstrucci.PRTIC</p> <p>Bella Ciutat d'Ivori, feta de marbre i d'or:tes cpules s'irisen en la blavor que mor,</p> <p>i, reflectint-se, netes, en la maror turgent,serpegen de les ones pel tors adolescent.</p> <p>L' ivori t la gracia d'un marbre constellatd'aurfiques polsines com una carn d'albat.</p> <p>Bella ciutat de marbre del mn exterior,esdevinguda aurfica dins d'un esguard d'amor!</p> <p>Ets tota laborada amb ordenat esment.Et purifica el viure magnnim i cruent.</p> <p>I, per damunt la frvola grandesa terrenal,empunyars la palma del seny -que s immortal.</p> <p>Guerau de LiostAquest poema tracta la metfora duna ciutat molt bella que est feta de marbre i dor. Tamb parla de les comoditats de viure en la ciutat, tot idealitzant-la mitjanant elements bells com el marbre, lor i livori. Aquest poema tracta indirectament del habitants de la ciutat, els anomena i diu que sn immortals, en sentit figurat. T una estructura lineal, ja que si suprimeixes un vers del poema no ocorre res i segueix tenint sentit. Forma un esquema tancat, ja que sempre parla del mateix tema, car s simplement una descripci. El poema t un clmax clar al final. Empra la tercera persona i el dinamisme expressiu s negatiu, perqu lordenaci sintctica mostra lentitud. </p> <p>Josep Carner i Puig-OriolVa nixer a Barcelona lany 1884 i va morir a Bruselles lany 1970.En 1897 en va llicenciar en dret i en filosofiaPoeta ms important del moviment noucentista, nomenat Prncep dels poetes catalans per la qualitat i polidesa de la seva obraRenovador de la poesia, la llengua i la prosa catalanes, va collaborar amb Pompeu FabraTamb fou periodista, autor teatral, traductor i diplomticFidel a la II Repblica, es va exiliar a partir de 1939, i recal a Mxic primer i a Blgica desprsPossea un talent que li permet assolir una gran perfecci lingstica i un estil molt personal admirat per totes les generacions coetnies i posteriors</p> <p>NOSALTRES ELS POETES SOM ELS CONSTRUCTORS DELS POBLES</p> <p>OBRA IMPRESCINDIBLE DE CARNERPrimer llibre de sonets (1905) Els fruits saborosos (1906) RECULL DE POESIES QUE TRACTA DE MANERA DOBLE SOBRE DIVERSOS FRUITS I ALHORA S UNA REFLEXI MORAL SOBRE EL PAS DEL TEMPSVerger de les galanies (1911) Auques i ventalls (1914) CONJUNT DE POEMES SATRICSLa paraula en el vent (1914) OBRA DE TEMTICA AMOROSAEl cor quiet (1925) OBRA PRECEDIDA I MARCADA PER UNA POCA DANGOIXES I PREOCUPACIONS EN LA VIDA DE LAUTORLa primavera al poblet (1935) OBRA EN LA QUAL CARNER SINTRODUEIX EN EL SIMBOLISME QUE IMPERA EN POESIANab (1941) CONSIDERADA LA MILLOR OBRA DE CARNER, ES TRACTA DUNA ALLEGORIA DE TRASFONS BBLIC, EN LA QUAL MOSTRA LA SEVA CLERA DAVANT DUN DEST ADVERS, JUGANT A SER PROFETA, COM HO FA JONS A LA BBLIALlunyania (1952) RECOPILACI DE POEMES DEXILIBestiari (1964) </p> <p>VIDEO SOBRE CARNER: http://www.tv3.cat/videos/208113171 </p>