Programari Lliure: La casa EULA

  • View
    333

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Conte per reflexionar sobre el Programari Lliure.

Transcript

  • 1. La casa EULA

2. Imagina't que arribes a un nou pas... Necessites un sostre per passar la nit. 3. Uns immigrants com tu t'animen a unir-te a ells: un cop de peu a una porta, i ja tens on dormir. Poc a poc aprens a desenvolupar-te. Les portes cauen sense esfor, les coses van b. 4. Aprens aviat a esquivar el propietari.Tampoc s tan difcil, sembla com si no volgus veure't. Saps que no tens cap dret, per s divertit viure a l'aventura, canviant en grup de casa en casa, compartint tot. 5. Com en tots els contes, les coses no triguen a complicar-se. Un dia, pels motius que vulguis, necessites papers. Potser maduris i vulguis crear una famlia, potser per a alguna feina necessitis fer constar la teva adrea, o simplement estiguis cansat d'haver d'amagar-te del propietari. Vols una vivenda que sigui teva. 6. Tries una de les que ja coneixies. Estalvies per a l'entrada, vas al notari, signes sense quasi llegir un document de nom EULA. Qu importa la lletra petita! s el teu primer dia com a propietari! 7. La casa no est malament; no s perfecta per compleix la seva funci, i t'acostumes als seus defectes, a les seves parets blaves... Ests content amb la teva llar i el teu propietari (no pensis que s una mala persona, pot ser un tipus agradable). 8. El mat segent el tens a casa: Vinc a veure si tot est b, diu. Pel seu compte renova la pintura de la faana, millora la calefacci... Per pocs diners t'ofereix blindar la porta (qu curis, penses, per qu no l'haur blindat ell abans?). Al dia segent torna, i a l'altre i a l'altre. 9. Una nit entren a casa teva per una porta del darrera que tu no coneixies i el propietari t'acusa de no cuidar b el que s teu: s la teva responsabilitat vigilar les portes del darrera de la vivenda que habites. Incls et sens culpable. 10. Per quan et molestes s quan et prohibeixen acollir els tesu antics collegues d'aventures: - L'EULA diu que noms tu pot habitar aquesta vivenda. - Com diu vost? Que no puc convidar a casa meva a qui em doni la gana? - Casa teva? Aquesta casa no s teva: l'EULA noms et dna el dret a habitar-la. No podrs fer reformes i ning ms podr utilitzar-la. Aix sn les coses, i aix han de ser. s l'nica manera que els propietaris continuem sent el sosteniment de la societat. O potser ets uns d'aquells fantics de les muntanyes que pretenen disposar a les seva voluntat de les cases? 11. El nostreprotagonista mai havia sentit parlar de la gent de les muntanyes. Sentint-se enganyat i plena de frustraci, va tenir curiositat i va decidir buscar-los. Sense saber per qu venien a la seva ment imatges de xaboles habitades per sectaris illuminats. Ja n'hi ha prou: seguia plantejnt-se la seva realitat des del punt de vista del propietari. 12. s el moment d'aturar aquesta narraci i de preguntar-nos si podem ajudar al protagonista. Quines preguntes ha de fer en la seva visita al barri de les muntanyes? Haur de visitar les cases, veure la seva evoluci, les seves reformes. Aclarir qu necessita realment. 13. Quan una vivenda ser acceptable i quan ser una xabola?Es preferible viure en una vivenda, potser pobre, de la qual ets enterament amo i que pots anar millorant amb el temps, o s preferible ser un okupa d'una casa aparentment luxosa sobre els defectes de la qual no podrs reclamar i que, el que s pitjor, no podrs compartir? 14. Hi ha tipus de sales o installacins imprescindibles i que no estan disponibles a les cases de les muntanyes? o es tracta de luxes o d'hbits, de qu a unes els passadissos donen al menjador i a d'altres passen pels dormitoris? 15. Finalment, s veritat que l'nica manera de qu el sistema se sostingui i sigui rendible construir cases s amb regles com les que imposa el propietari del nostre conte? 16. Aquesta narraci no ha acabat. Aquest conte s un comenament. Debatem?