T 5 el noucentisme

  • Published on
    18-Jul-2015

  • View
    170

  • Download
    4

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li><p>EL NOUCENTISMEMoviment cultural, dabast poltic, que sinicia a Catalunya el 1906 amb la creaci de Solidaritat Catalana (Enric Prat de la Riba), es desenvolupa amb els treballs de la Mancomunitat i es trunca el 1923 amb labolici daquesta amb el cop destat de Primo de Rivera. s la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme.Levoluci de la vida poltica marca un canvi en la manera dentendre lobra esttica. L' ideleg del moviment va ser Eugeni dOrs.El Noucentisme va servir a la burgesia catalana per refermar-se com a classe hegemnica i exportar el seu programa de millora a la resta dEspanya.</p></li><li><p>MANCOMUNITAT DE CATALUNYALa Mancomunitat de Catalunya va ser una instituci activa entre 1914 i 1925 que agrup les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competncies no anaven ms enll de les de les diputacions provincials, va adquirir una gran importncia poltica: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i un cop mort aquest, per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1923), militants tots dos de la Lliga Regionalista, i es va convertir en un ens bsic que va contribuir a modernitzar un pas. Una de les mximes de Prat de la Riba fou: Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telfon i la seva carretera. Desprs del cop d'Estat de Primo de Rivera, Alfons Sala va presidir-la entre 1923 i 1925.En general, la Mancomunitat va dur a terme una important tasca de creaci d'infraestructures de camins i ports, obres hidruliques, ferrocarrils, telfons, beneficncia, cultura i sanitat. Tamb va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrcoles i forestals introduint millores tecnolgiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnolgics necessaris per a la indstria catalana.</p></li><li><p>MODERNISME VS NOUCENTISMEAmbds conviuen en aquesta poca. Coincidien en la idea de modernitzar la cultura catalana amb lobjectiu que aquesta servs de base per transformar la societat.</p><p>Els noucentistes arriben a materialitzar la conjunci de poltica i cultura. La burgesia est compromesa amb el catalanisme i la intellectualitat i accepta collaborar en el projecte de transformaci duna Catalunya ms autnoma. Aquesta idea dautonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, per els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest. Els modernistes, en canvi, senfronten a la classe poltica i no van rebre suport.</p><p>Aquesta intenci de transformar la societat a travs de la cultura, es va materialitzar de dues maneres: </p></li><li><p>Creaci dinfraestructures:Per modernitzar la cultura catalana era necessari crear un model vlid de llengua, cosa que saconsegu grcies a la creaci, el 1907, de lInstitut dEstudis Catalans, promogut per la Mancomunitat, el qual afavor el procs de normativitzaci de la llengua. Va ser important la creaci de la secci Filolgica del IEC (1912). Aquesta va ser crucial en lelaboraci de la nova normativa del catal, sobretot amb la creaci de la ctedra de Pompeu Fabra (1912), perqu aix va afavorir la promulgaci de lesNormes ortogrfiques(1913), la publicaci delDiccionari ortogrfic(1917) i laGramtica(1918) i ms endavant elDiccionari general de la llengua catalana(1932). </p></li><li><p>Escola catalana dart dramtic, el 1913. Actualment s lInstitut del Teatre.</p><p>Biblioteca de Catalunya, el 1914.</p><p>Escola de bibliotecries, 1915.</p><p>Xarxa de biblioteques populars.</p></li><li><p>Implicaci de lartista:Aquest simplica en la creaci daquesta nova societat. Els gestors culturals donen la possibilitat als artistes dexpressar les seves propostes en espais pblics, com ara parcs i jardins. Els noucentistes van defensar una arquitectura i un estil urbanstic que no noms tenia en compte els valors esttics, sin tamb els socials. Durant aquesta etapa, la poltica urbanstica va fer un gir molt important i es van crear grans infraestructures, equipaments i habitatges per a les classes socials ms desfavorides. Els modernistes tenien ms la idea de lart per lart, centrant-se en la part esttica i no tant en la prctica.</p></li><li><p>PRINCIPIS IDEOLGICSInspirats en el mn clssic: ra, serenitat, ordre, claretat que serveixen de referncia tant per a la creaci dun poema com per a la normativa de la llengua. El classicisme sentn com una idealitzaci de la realitat. Eugeni dOrs parlaria darbitrarisme.</p><p>El Mediterrani, com a origen i espai com.</p><p>La ciutat com a lloc ideal per dur a terme els canvis que plantegen. Barcelona es converteix en font dinspiraci, com a smbol de progrs, collectivitat i cultura en contraposici al camp (esperit salvatge, individualitat i ignorncia).</p></li><li><p>ELS GNERESEls ms conreats pels noucentistes sn:</p><p>POESIA: Josep Carner i Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost).</p><p>ASSAIG, com a eina per transmetre tot el programa renovador noucentista. Eugeni dOrs.</p></li><li><p>Fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor catal.s tamb conegut comel prncep dels poetes catalansi el mxim representant de la poesia del Noucentisme.Guany els Jocs Florals en diverses ocasions.Va ser un innovador lingstic. Incorpor neologismes (mots inventats per ell), arcaismes, dialectalismes i expressions populars. Collabor amb Pompeu Fabra.Collabor en diverses revistes i a La Veu de Catalunya com a periodista poltic.A causa de les seves idees es veu forat a marxar de Catalunya el 1939 i no hi torn.</p></li><li><p>El nom de Noucentisme va aparixer per primera vegada en les gloses dEugeni dOrs. Ell ns el creador i el principal ideleg. DOrs justifica el nom amb diversos motius: per una banda trobem el referent directe del Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians. Noucentisme ve de 1900. DOrs diu que noucentista s un adjectiu cronolgic. Per altra banda, nou s el contrari de vell. Sinicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell.</p><p>Elabora lesa bases de lideari noucentista a travs de collaboracions peridiques al diari La Veu de Catalunya.</p></li><li><p>Empr el pseudnimXniusper escriure a la secciGlosarideLa Veu de Catalunyai all pos en circulaci el concepte deNoucentisme.</p><p>Nomenat secretari general de l'Institut d'Estudis Catalansl'any1911, el 1913 es va doctorar en Filosofia i Lletres a Madrid. El1915fund l'Escola de Bibliotecries, que dirig i fou professor fins al 1920,[3]i, el1917, es convert en el mxim responsable d'Instrucci Pblica de laMancomunitat de Catalunya.</p><p>D'Ors estudiDreta Barcelona i es doctor aMadridel 1905 ambGenealoga ideal del imperialismo. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, impuls el primer Manifest dels Amics de la Unitat Moral d'Europa i interpret el conflicte bllic com una guerra civil europea.Desprs de la mort d'Enric Prat de la Riba, el seu ms ferm protector i promotor, es produ un distanciament progressiu entre ell i el programa de laLliga Regionalista, causat per la seva incompatibilitat temperamental i ideolgica ambPuig i Cadafalchque acab amb la defenestraci de qu fou vctima el1920i que el dugu a la desafecci del seu pas i a dimitir del crrec, cessant tamb de secretari de l'Institut d'Estudis Catalans.</p><p>El 1923 s'establ aMadrid, on fou nomenat membre de laReial Acadmia Espanyolael 1926, per on no va ingressar fins al 1938. Durant laGuerra Civilfou nomenat Cap de la Jefatura Nacional de Bellas Artes del govern deBurgosi es convert en un dels ms destacats intellectuals delrgim dictatorialdel generalFranco. El1946-en un intent d'aproximar-se a la cultura catalana- fundLa Academia del Faro de San Cristobala qu pertanyeren diversos escriptors i periodistes, entre ellsMaria Luz Morales. El 1953 li fou atorgada lactedrade Cincia de la Cultura de laUniversitat de Madrid. Afeccionat al dibuix i la pintura, feia servir sovint el sobrenom d'Octavi de Romeuper a signar les seves obres. Es conserven dos dels seus dibuixos,CaricaturaiAcadmia de Cincies, als fons delMuseu Nacional d'Art de Catalunya, provinents de la collecci deRaimon Casellas. Mor el1954aVilanova i la Geltra l'edat de 72 anys.</p></li><li><p>***</p></li></ul>