Bondia.cat 19/04/2013

  • Published on
    04-Aug-2015

  • View
    305

  • Download
    4

Embed Size (px)

Transcript

<p> 1. Ensveiemalavint!AvuisacabalaXIXMostra.Nohaestatpasgens malament, sobre tot tal com pintavenles coses. Bastos. Pero se nhan sortit. I for-a b. Els de lorganitzaci, tots, del primera lltim, encapalats pel seu director, JuanFerrer, i pel president del Centre Llatinoa-meric de Lleida, Osvaldo Francia, han ca-llat moltes boques que ja tenien preparadalesquelamorturiadelfestival.Donadeslescircumstncies, ha sigut una bona Mostra,amb la dosi de glamur que sesperava i, so-bretot,quealafiselqueveritablementim-porta, una gran selecci de pellcules icurts a les seccions oficials. Ara, per, nocal adormir-se. Cal treballar per a lespecia-lssima 20 edici. Ens hi veiem.MOSTRAMEUA AlciaGalvn.PeriodistaLaMostradeCinemaLlatino-americ de Catalunya tancaavuilesMatinalsInfantilsambla paraulaxit per definir-les iamb plens diaris de gom agom al CaixaForum, per onhanpassatmsde1.500nensi nenes de primria de dife-rentscentresescolarsdeLlei-da per gaudir dun cine genshabitual als circuits comerci-als tradicionals. Pg.7Vista general de la planta baixa de la sala dactes del CaixaForum en un dels dies de projecci de la pellcula danimaci uruguaiana Selkirk, el verdadero Robinson Crusoe.HihaMostraHomenatge de la Fundaci Queralt aldirector de fotografia Toms PladevallEl Parlament de Catalunya reconeixlaportaci cultural de la Mostra19 DABRIL DEL 2013 2. DIVENDRES, 19 DABRIL DEL 201302 LA MOSTRA AL DIAUnviatgefinsalsinicisduninventanomenatcineUna cmera dels germans Lu-mire,eldioramadelcasamentde Maria Eugnia de Montijoamb NapoleIII(unapeani-ca al mn), llanternes mgi-ques, ombres asitiques delTeatre del Palau de Versallessota el control de Maria Anto-nieta; les primeres fotografiesinstantniesdeLouisi Augus-te Lumire, objectes ptics,visors estereoscpics...Totesaquestespecesialgu-nesms,partdelacollecipri-vada del lleidat Josep MariaQueralt(VallbonadelesMon-ges, 1938), es poden contem-plar, fins al cinc de maig, a laSala Montsuar de lIEI de Llei-da, dins de la Mostra de Cine-ma Llatinoameric de Catalu-nya.Estracta,endefinitiva,dunviatge en el temps cap als or-gens del cine, aquell inventsense futur, segons els matei-xos Lumire, que Queralt, alllarg dels ltims 35 anys, shaencaparratademostrarelcon-trari reunint prop de 20.000peces originals que formaranpart,dinsdelaseuaFundaci,dunmuseuquesobriralase-ua localitat natal.Lexposici,ambvisitesgui-ades incloses, ha sigut tot unxit, amb milers de visitantsdes de la seua obertura, el 20demar.Amsams,shipro-jecten filmsdeprincipisdelse-gle XX de Chomon o JimenoCorreas.Josep Maria Queralt, durant la presentaci de lexposici a lIEI.CARLES MIRANDASud-amrica,elfilqueensrecordalavidaAvui s el darrer dia per contemplar al Caf del Teatrelexposici de fotografies del lleidat Francesc Garretaque,ambdibuixosdelapintoraAnetaSkornicka,recor-den el viatge que van fer per Llatinoamrica durant totun any i que recullen al llibre T,yo, nosotros, todos.LEXPOSICI ILLUSI I MOVIMENT, DE LESOMBRES ALFILM, A LIEI FINS AL5 DE MAIGMmiesegpcies,elsecretdelavidaeternaDiumenge es tancar aquesta exposici al CaixaForumideada pel Musee de la Civilisation del Quebec (Cana-d) en collaboraci amb el Rijksmuseum Van Oud-heden de Leiden i produda per lObra Social de La Cai-xa, centrada en la cultura de lembalsamament egipci. 3. DIVENDRES, 19 DABRIL DEL 2013 03LA MOSTRA AL DIAElsdeujuratsmsjustosHan sigut dies de molta feinaperalsdosjuratsdelapresentedicidelaMostradeCinemaLlatinoamericdeCatalunyaaLleida.Totsdos,tanteldeLlei-da com linternacional, tenenel comproms de decidir quins el treball guanyador en lesdos seccions, per, a ms ams,eldellargmetratgeshadetriar el millor director, millorgui, millor actor, millor actriui millor opera prima. I encararestar, a banda del premi deRNE a la pellcula que millorsatansi a la realitat social lla-tinoamericana, el que conce-deix el pblic assistent a lesprojeccions, un dels ms esti-mats pels concursants.Eljuratinternacionalhaes-tat format enguany pel llicen-tiat en filosofia i lletres, permsconegutpelseuapartatdecrtic cinematogrfic, tant enrdio como en televisi, lexGorina. Amb ell, han estat elcoordinadordelaUnitatdeFil-moteca de lAECID, Javier Gil;el curador del Cine Europeu iLlatinoamericdelFestival In-ternacionaldeCinedeBogot;lencarregada de lrea de ci-nedelambaixadadeXileaEs-panya, Emma Landaeta, i lac-triu, ara tamb directora iguionista, Mireia Ros.Pel que fa al Jurat de Lleidade la secci de curtmetratges,el president ha estat RamonCamats, doctor en filosofia,dos vegades guanyador delpremi Josep Vallverd i ha-bitualcollaboradoralacontra-portada del diari SEGRE. Alcostat dell, el Director Execu-tiu del Grup SEGRE, el perio-dista Juan Cal; la filloga i pe-riodista Anna Sez; el dibui-xant i periodista Alfons Lpezi lactual directora de lEscolaOficialdIdiomesdeLleida,So-le Sebasti.Avui, a les dotze del migdiaacabarlatascadelsdosjuratsamb un ltim servei a la Mos-tra.AlhabitualSalaValdArandelhotelComtesdUrgell,ida-vant dels mitjans de comuni-caci, llegiran el seu veredicteinapellable.LaXIXedicidelaMostra de Cinema ja tindrguanyadors.RESPONSABLES DE DECIDIR ELS PREMIS EN LA SECCI DE LLARGS I DE CURTSsdifcilvalorartreballstandiferentsentresiRamon Camats, com a president del Jurat de Lleida per la secci de curtme-tratges,vadestacarquehasigutunaexperinciaforainteressant,ladefor-mar part del jurat, i alhora difcil, per valorar treballs tan diferents entre si...Hemtrobatpecescertamentbrillantsper,sclar,unssemblenfragmentsdunfuturllargmetratgeialtres,encanvi,tenenunaunitatdacabatnotable.Hasi-gut difcil triar el guanyador. Espero que ho haguem encertat.EnshemtrobatambunnivellaltssimenelsllargslexGorina,comapresidentdeljuratinternacionalperalaseccidellargme-tratges,vaindicarquelaseleccidenguanyalaMostraamblaqualenshemtrobateljurathasigutimmillorable,ambunnivellaltssimi,amsams,ambuna producci geogrfica variada amb pellcules de Cuba, Brasil, Argentina,Mxic, Equador, Colmbia o Per, a banda de diverses coproduccions. Aixens ha fet treballar de valent per triar les guanyadores.JuratdeLleida JuratinternacionalA les dotze delmigdia davui esdonar a conixerel veredicte 4. DIVENDRES, 19 DABRIL DEL 201304 LA MOSTRA AL DIAEls noms propiJuanFerrer.El director de festivals de cine amb ms anys en el crrec de tot lestatespanyol ha sigut el responsable de bona part de lxit daquesta XIX edici de la Mostra. Ala foto, amb Pere Arquillu, que va rebre el Premi Jordi Dauder en la gala inaugural.ApolinarLosada.Diuen que s el millor doble queexisteix a Espanya de Groucho Marx. Ahir ho vacertificar a lhomenatge aToms Pladevall.AugustoM.Torres. Lescriptor i cineasta vapresentar a Lleida Mars habla de Mars. A la foto,entrevistat per Juanjo Ballabriga, del diari Segre.TomsPladevall.Un dels ms prestigiososdirectors de fotografia del cine espanol va rebre ahirun homenatge de la Fundaci Queralt. 5. 19 DABRIL DEL 2013Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067El primer diari gratut i independent de LleidaVisitans tamb a:HabilitaranaTrregaunedificiperalesfamliesdesnonadesExposici de lAssociaciCambuleta per demostrarque s una llengua vivaDia de les Esquadres a la Seu VellaEls Mossos preveuen un estiu tranquil a la campanya de recollida de fruitaSortestrenaunamostrasobrelaparlapallaresaMARTA LLUVICH (ACN)ORIOL BOSCH (ACN)p. 03 i Edit. p. 05p. 07 p. 06PUBLICITATLa Diputaci anuncia el projecte i tamb destina 150.000 al Bisbat per construir pisos socialsLaDiputaci,contralesretalladesalACN iCatalunyaRdiop. 06ElsalEurofruitsermoltmsprofessionalimsespecialitzatp. 06NMERO 1.747 ANY 8El PP aprova Llei de Deutors Hipotecaris sense cap proposta de la Plataforma dAfectats (PAH) 6. BONDIADIVENDRES, 19 DABRIL DEL 201302DINTERSPROTECTOR DHERBICIDESI ROSEGADORSFRUITER - VINYA - OLIVERA* Fcil coloraci* Econmic* Fabricat amb polipropil i tractat amb anti-UVPUBLICITATServeisTELFONSSeguretatEmergncias 112Mossos dEsquadra 973 700 050Atenci a la Dona (Mossos) Ext. 5000Policia 091Gurdia Civil Atenci Ciutad900 101 062Gurdia Urbana 092/973 700 600Urgncies mdiquesICS 973 221 516Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200Hospital de Sta. Maria 973 727 222Urgncies Trrega 973 310 852Comit Anti-sida 973 221 212Alcohlics Anmims 629 779 654Comedores compulsivos 676 060 624Fibrolleida 649 873 838Creu RojaLleida 973 279 900Agramunt 973 390 880Balaguer 973 445 795Cervera 973 532 084Les Borges Blanques 973 143 493Mollerussa 973 711 282Trrega 973 500 679Serveis funeraris 973 237 206Servei de suport en el Dol de Ponent973 501 503Bus Lleida-Andorra 973 352 379Estaci dAutobusos 973 268 500FARMCIES DAVUIDe 09.00 a 22.00 hMart. Anselm Clav, 35Isanta. Alcalde Porqueras, 76De 22.00 a 09.00 hAragons. Plaa Paeria, 1FARMCIES DEMDe 09.00 a 22.00 hSim. Prncep de Viana, 99 (Pl. Europa)Anadon. Balmes, 34De 22.00 a 09.00 hMiarnau. Plaa de lExrcit, 5ALLRGIESParietria 2 =Gramnies 2 =Olivera 0 =Avellaner 0 =Aur Negundo 0 =Freixe 1 =Melcoratge 0 =Bruc 1 =Pi 2 =Pltan 4 =Pollancre 2 DSalze 2 =Moreres 2 AXiprer 1 DAlternria 3 =Cladosporium 4 =Del 15 al 21 dabrilNivell de risc dallrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitj; 3,alt; 4, mxim. Nivells de previsi: A, en augment;=, estable; D, en descens; ?, situaci excepcional.EltempsaLleidaRuixatspelnordibaixadadelestemperaturesPer avui al mat, sespera laparici de ruixatspoc importants per la vessant nord delterritori. Per la tarda sobriran grans clarianesque faran augmentar una mica lestemperatures, encara que a la nit i el celdescobert faran que hi hagi un decens moltacusat daquestes. Ja de cara al cap desetmana, el temps continuar inestable, ambmolta humitat que remetr ja de cara aldiumenge al migdia.07.11 h20.43 hCreixentwww.bondia.catmeteo@bondia.catDISSABTE DIUMENGE 7. BONDIADIVENDRES, 19 DABRIL DEL 201303AVUILaDiputaciiCCOOhabilitaranunedificideTrregaperalsdesnonatsLens posa a disposici del Bisbat de Lleida 150.000 pels pisos socials que es faran a lantic seminariREDACCI / ACN. LLEIDA / MADRIDEl president de la Diputaci deLleida, Joan Re, va anunciarunprojecteaTrregaperrecon-vertir un edifici del sindicat Co-missionsObreres(CCOO)enha-bitatges per desnonats.Ams,laDiputacideLleidadestinar aquest any una parti-dade150.000eurosalesobresque el Bisbat de Lleida faci aledifici de lantic seminari perconvertir-lo en habitatges soci-als per persones desnonades.ElPledelainstitucivaaprovarahirlamodificacidecrditsdelPressupost per incloure aques-tapartida.NomselPSCshivaabsteniralconsiderarquesen-cara una proposta embrionria.Daquestamanera,elsdinerses-tan disponibles per quan el Bis-bat presenti les factures de lesobres.La Diputaci ha iniciat con-versesambCCOOperquespu-gui reconvertir un edifici propi-etat del sindicat en pisos soci-als pels desnonats, a propostadel mateix sindicat.Segons va exposar Re, acurt termini se signar un con-veni entre la corporaci provin-cial,CCOOilAjuntamentdeTr-rega per constituir un consorcique gestioni aquest espai quees posar en marxa el ms avi-at possible.La PAH es va manifestar a les rodalies del Congrs durant laprovaci de la lleiXAVIER VALLBONA (ACN)PUBLICITATELS POPULARS IMPOSEN LA SEVA MAJORIA ABSOLUTA AL CONGRSEl Partit Popular (PP) es vaquedar sol ahir al Congrsdels Diputats a lhora dapro-var la nova Llei de deutors hi-potecaris, que finalment, ifruit de les esmenes dels ma-teixos populars, no recull capdelesprincipalspropostesdela Iniciativa Legislativa Po-pular (ILP) de la PlataformadAfectats per la Hipoteca(PAH), que va comptar amb1,5 milions de signatures. Lallei es va aprovar en comissii, per tant, anir directamental Senat.Horesabansquesaprovsla llei, les entitats promoto-resdelaILPperladacienpa-gament havien demanat reti-rar-laenconsiderarquelalleino recull el contingut del textpresentat al Congrs. En uncomunicat conjunt, les enti-tats van denunciar que el PPvol aprofitar la ILP per des-virtuar les seves propostes.ElPPaprovalaLleidedeutorshipotecarissensecapniunadelespropostesdelaILPProjecte que es volposar en marxa jaRe assegura que enbreu se signar unconveni per constituir elconsorci que el regularTots els grups menysel PSC voten a favorEls socialistesconsideren que lainiciativa del Bisbatencara s embrionriaProtestadelaPAHmentresaprovalalleiDesenes de persones convoca-des per la Plataforma dAfec-tatsperlaHipoteca(PAH)esvanconcentrar ahir a la plaa deNeptuno de Madrid, a uns 200metresdelCongrs,durantlaco-missi dEconomia i Competiti-vitatenquesvaaprovarelpro-jectedeLleideproteccialsdeu-tors hipotecaris amb els votsdelPP.Lapoliciavaestablirunagran dispositiu de seguretat. 8. 04OPINI BONDIADIVENDRES, 19 DABRIL DEL 2013Cartes al directorFa dies que estic preocupa-da perqu ltimament hi ha co-ses que crec no entendre. Perposar un exemple, darreramenthe cregut entendre que si unalumne demana (judicialment)que una determinada classesexecuti en castell, la restadalumnes (imaginem que snuns 26) tamb es veuran obli-gats a escoltar la classe enaquesta mateixa llengua.Aix s com la meva inqui-etud fa que gaireb em sigui in-evitablepreguntar-me,qupas-saria en aquesta aula, si unalumne que, desprs que uncompany seu hagus demanatque es fes la classe en castell,demans fer-la en catal. Algsap que passaria, llavors? Elmestre canviaria del catal alcastellidesprstornariaacan-viar al catal? O, continuaria encastell malgrat la petici delalumne que desitja escoltar lalli en catal? Mho preguntoperqusemprequemhanexpli-catlaradeserdunsistemade-mocrtichecregutentendrequees tractava dun sistema on elsmembres de la societat partici-pendemaneraigualenlesdeci-sions que es prenen.Lamentaria molt que aquestfet results en un increment nopas de fracs sin de frustraciescolar, perqu una simpleclassedematemtiquespogusconvertir-seenunaclassedeca-tal,desprsdecastell,desprsunsquantsalumnesemprenyatspoguessin acabar llenant-secalculadorespelcapielsprofes-sors exercint com a poltics, jut-ges, psiclegs i gurdies de dis-coteca entre tanta confusi alaula.Al llarg daquests anys, tam-bhecregutentendreelsignifi-cat de la llibertat i la identitat icom jo, tants altres estudiantsque sn a les aules. Aix doncs,aquell alumne frustrat podriapracticar la seva llibertat aban-donant aquella classe de mate-mtiques,totseguintelseupro-pi criteri, que veu trada la sevaidentitatcomamembrecompu-table de la societat catalana.No obstant, potser siguinaquellsquehanestablerttalsen-tncia interlocutria qui no ha-gin acabat de copsar que la lli-bertat s propietat legtima deles persones, no de ninots man-cats dinrcia i que, al seu torn,aquestespersonesteneneldretilallibertatdescollirsotmetreso no a les voluntats alienes quediscorden de la seva prpia.Tot i aix, he arribat a la con-clusi que he de revisar minuci-osamenttotelqueheaprsfinsara perqu resulta que all quehecregutentendre,noescorres-pon gaire amb laplicaci sendna avui en dia. Feia b doncs,en creure i no afirmar entendrealguna cosa.LlenguaalacartaEl comer representa un delssectors estratgics del conjuntdeleconomiacatalana.Integratmajoritriament per petites imitjanes empreses, dna res-posta a la nostra realitat ur-bana.Desdunaperspectivaso-cial, el comer vertebra els nos-tres pobles, ciutats i barris.Lonadarecentralitzadoraqueimpulsa lactual Govern de l...</p>