Bondia.cat 20/05/2014

  • Published on
    31-May-2015

  • View
    235

  • Download
    5

Embed Size (px)

DESCRIPTION

TITULAR: Un nen d11 dies circumcidat a Lleida amb una fulla dafaitar FOTO: Messi: 20 milions deuros per temporada

Transcript

<ul><li> 1. Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067 El primer diari gratut i independent de Lleida Visitans tamb a: 20 DE MAIG DEL 2014 Unnend11diescircumcidata Lleida amb una fulla dafaitar p. 06 p. 09 PUBLICITAT El jutge condemna els pares, una parella nigeriana, a 4 mesos de pres per un delicte de lesions NMERO 1.896 ANY 9 Van pagar 100 euros a un home que assegurava ser metge i que gaireb desagna la criatura ARXIU PasqualMaragallva voleranaralmting dERCpelseugerm p. 11 ElgoverndeMadrid voleliminarlameitat delscanalsdeTV3 p. 11 El fiscal demana 6 anys i 5 mesos per lexconseller, jutjat amb 11 acusats ms Aussdir avuisiesva dedicarono alcontraban Messi: 20 milions deuros per temporada Demana perd a tot el barcelonisme per no haver rendit prou ltimament FC BARCELONA p. 12 </li></ul><p> 2. 02 D'INTERS BONDIA DIMARTS, 20 DE MAIG DEL 2014 PUBLICITAT Serveis TELFONS Seguretat Emergncias 112 Mossos dEsquadra 973 700 050 Atenci a la Dona (Mossos) Ext. 5000 Policia 091 Gurdia Civil Atenci Ciutad 900 101 062 Gurdia Urbana 092/973 700 600 Urgncies mdiques ICS 973 221 516 Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200 Hospital de Sta. Maria 973 727 222 Urgncies Trrega 973 310 852 Comit Anti-sida 973 221 212 Alcohlics Anmims 629 779 654 Comedores compulsivos 676 060 624 Fibrolleida 649 873 838 Creu Roja Lleida 973 279 900 Agramunt 973 390 880 Balaguer 973 445 795 Cervera 973 532 084 Les Borges Blanques 973 143 493 Mollerussa 973 711 282 Trrega 973 500 679 Serveis funeraris 973 237 206 Servei de suport en el Dol de Ponent 973 501 503 Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Estaci dAutobusos 973 268 500 FARMCIES DAVUI De 09.00 a 22.00 h Garrs. Prat de la Riba, 53 Villalonga. Rambla Ferran, 34 Anadon. Balmes, 44 Baquero. Riu Ebre, 10 De 22.00 a 09.00 h Garrs. Prat de la Riba, 53 FARMCIES DEM De 09.00 a 22.00 h Garrs. Prat de la Riba, 53 Anadon. Balmes, 44 Baquero. Riu Ebre, 10 De 22.00 a 09.00 h Garrs. Prat de la Riba, 53 ALLRGIES Parietria 4 = Gramnies 4 = Olivera 4 = Agrella 2 = Bedoll 1 D Blets 4 = Crucferes 1 = Faig 0 = Freixe 0 = Llentiscle 0 = Melcoratge 1 D Moreres 0 = Palmeres 1 = Pi 2 = Plantatge 4 = Pltan 0 = Del 19 al 25 de maig Nivell de risc dallrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitj; 3, alt; 4, mxim. Nivells de previsi: A, en augment; =, estable; D, en descens; ?, situaci exepcional. EltempsaLleida Celenteranyinati algunesprecipitacionsal PirineuiPrepirineu Cel avui mig ennuvolat pel pas de nvols alts i prims, amb nuvolositat ms abundant i compacta al Pirineu i Prepirineu. A partir de migdia creixeran nuvolades a punts de muntanya, on sesperen alguns ruixats febles, i a partir de la tarda a la resta de la serralada. Sacumularan quantitats minses i localment poc abundants. Pel que fa a les temperatures, les mnimes es mantindran i les mximes podrien pujar una mica, fins els 27C. 06.36 h 21.13 h Minva nt www.bondia.cat meteo@bondia.cat DIMECRES DIJOUS Entra a www.bondia.cat i vota, esperem la teva resposta A la pregunta de la setmana passada: Tens un major inters per les eleccions europees del 25-M per la situaci que viu...? 1 S, aquests comicis sn clau per a Catalunya 2 Reconec que una mica s 3 No, crec que no tenen res a veure 4 Sempre mha interessat la poltica europea ElslectorsdelBonDia handecidit: 39% 1 29,3% 2 24,4% 3 7,3% 4 I la pregunta daquesta setmana s: Tens decidit a quin partit votars en les eleccions europees de diumenge? 3. BONDIA DIMARTS, 20 DE MAIG DEL 2014 03 AVUI Unestudiconsideraocupats8de cada10localscomercialsdeLleida Lobservatori Eixos.cat posa de relleu q ue el sector amb ms presncia s el de serveis comercials REDACCI. LLEIDA Un estudi elaborat per lobser- vatori Eixos.cat que analitza loferta comercial del centre de Lleida posa de relleu que el sec- tor amb ms presncia a la ciu- tat sn els serveis comercials (28,6%), seguit dels equipa- ments i complements per a la personailhostaleriairestaura- ci.Tambdestaca,sorprenent- ment,quelamitjanadocupaci dels locals comercials a la capi- tal del Segri s del 83,2%. No- mselsbarrisdelaMariolaiIns- tituts-Templers tenen una ocu- paci baixa, per sota del 80%. Aix mateix, lestudi assegura que el Centre Histric es confi- guracomelprincipalpoldatrac- cicomercialdeLleidaambms del 50% de comeros no quoti- dians, seguit pels barris del Camp dEsports i Universitat. Eixos.cat,unobservatorieco- nmic digital creat per lempre- sa Planol.info, ha estudiat el teixit comercial dels barris cen- tralsdelaciutatdeLleida,exclo- entperBalfia,elSecdeSant Pere,Pardinyes,laBordeta,Ma- graners, Butsnit, Ciutat Jard, les Basses dAlpicat, Llvia i Ra- mat-Sucs. La metodologia uti- litzadashabasatenuncensmit- janant treball de camp de prop de 3.000 locals de la capital del Segri,lageolocalitzaciicata- logacidelesdadesendiferents categories i lelaboraci dindi- cadors docupaci de locals i datracci comercial. El cens ha estat realitzat entre finals del 2013 i principis del 2014. Sisanalitzalofertacomerci- al per grans sectors sobserva que els serveis comercials (ser- veisprofessionals,bancs,perru- queries, consultoris mdics, en- Infografia elaborada per aquest observatori econmic que analitza loferta comercial de Lleida ciutat EIXOS PUBLICITAT El paper del Centre Histric Dacord amb aquest anlisi es configura com el principal pol datracci comercial Estudia a fons els barris del centre Es basa en un cens mitjanant treball de camp de 3.000 locals de la capital del Segri tre altres) sn aquells que te- nenunamajorpresncia,ambel 28,6% del total destabliments. El segueixen els equipaments peralapersona-roba,sabateri- es, joieries o perfumeries- (22,1%); lhostaleria i la restau- raci(16,5%);ielcomerquoti- di alimentari -supermercats, fruiteries,forns,entrealtrespe- tits establiments- (11,4%). La resta de sectors -equipaments per a la llar, cultura i lleure i transport privat- se situen per sota del 10%. Si es desagreguen les dades perbarrisesposenderelleucer- tes especialitzacions concretes com els equipaments per a la personaalCentreHistric,lhos- taleria i la restauraci al Joc de la Bola o els serveis comercials a la Rambla Ferran-Estaci. APROFITAMENT DEL TEIXIT COMERCIAL Unprimerindicadorquesha utilitzat en lestudi s lndex dAprofitamentdelTeixitComer- cial, que mesura el percentatge de locals ocupats respecte el total de locals que admeten s comercial.EnconjuntaLleidas del 83,2%. Lestudi destaca que aquesta s una dada positiva ja que els estudis elaborats per lobservatori Eixos.cat han po- gut establir un llindar del 80%, per sota del qual es considera que la situaci comena a ser problemtica, ja que es genera el risc duna creixent deserti- ficaci comercial. LamajoriadebarrisdeLleida tenenunabonaocupacicomer- cial, en especial el Camp dEs- ports (92,2%), seguit pel Joc de la Bola (87%), Centre Histric (86,1%)iXalets-HumbertTorres (85,3%). Els problemes en rela- cialocupacidelocalsescon- centren als barris del sud-oest, en concret Institut-Templers i la Mariola. 4. 04 OPINI BONDIA DIMARTS, 20 DE MAIG DEL 2014 Cartes al director Hellegitalapremsalatevagra- cieta en el teu preg de Molle- russa.Elsentitdelhumorsempre s bo, i riure de que vas fer mar- xar uns gitanos regalant-los un carro i dos rucs te la seva grcia, per denota una insinuaci ra- cista que mai le havia detectat. Crecquehaviesdhavercontatto- ta la histria, i aix haurem rigut tots. Els gitanos de Mollerussa quevanmarxarambelseuroda- l i els seus jacos al cap de pocs dies ja tornaven a estar a Molle- russa, un cop venuts els regals. Mhovaexplicarelpestanymu- nicpal major, una bona persona i bonamicmeu.Elsgitanos,porten molts anys perseguits, i de gene- raci en generaci han anat co- vantlesmiliunapicardiespercu- javar (enganyar) el paio. Al final ells van riure ms que el superb paio.Lamoralejadaquellages- ta s que el paio vol riure de la misriadelgitano,ielgitanoamb lasevapicardiariudelpaioric,pe- r tonto al capdavall. I tanmateix, la meva crtica damic,squejovullexplicaruna altra gesta que vas fer, quan uns gitanos de Bilbao van venir a re- collir la ceba, i estaven acampats davantduncollegi,ienmoltma- lescondicions.Etvaigvenirabus- La preocupaci per la sinistra- litat de trnsit a escala mundi- al va portar a lAssemblea Ge- neral de les Nacions Unides a proclamarelDesenidAcciper a la Seguretat Vial per al per- ode2011-2020,amblobjectiu queatotelmnesprodueixiel canviculturalqueaquestapro- blemtica requereix. El Pla Mundial per a aquest deseni, elaborat per lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) in- cideixenlanecessriaimplica- ja estan donant els semfors vermells.Alaciutat,elnombre desinistressharedutun527 per cent en el primer quadri- mestre de 2014, respecte al mateixperodedelanypassat. Un estudi dirigit per la Uni- versitat de Queensland (Aus- trlia) i presentat el 2010 cer- tifica reduccions de fins al 50 percentdelaccidentabilitaten elspuntsonshancollocatels radars i destaca el canvi cultu- ral i dactitud que aquests ge- neren en els conductors que, instintivament, baixen lavelo- citat en un radi que depassa mpliament el punt on es tro- ba el dispositiu. Abandadedisminuirelsac- cidents, la reducci de veloci- tatquegenerenelsdispositius de control, -que tamb sobt amb les zones 30- fan que la lesivitatdelssinistressiguime- nor. Per tant, traumatismes menysgreusimitigacidelpa- timent de les vctimes i de les seves famlies. Aix sha regis- trat a Lleida entre gener i abril de 2014, on el nombre dacci- dents amb ferits ha baixat un 32percentilalesivitatshare- dut un 3455 per cent. I hem de dir tamb que fins ara no sha registrat a Lleida cap ac- cident mortal per trnsit en front dels7 de lany passat. LactuaciquelAjuntament de Lleida duu a terme, fa temps, en matria de segure- tat viria coincideix en ms punts amb el que estableix el Pla Mundial de Nacions Uni- des, en particular, en el que fa referncia a lEducaci viria. La Paeria, amb la Gurdia Ur- banaielsuportdediferentsen- titats i Fundacions, treballa molt especialment amb pro- gramesdesensibilitzacipera lagentgran,elsinfantsielsjo- ves que es realitzen durant tot lany. Ara endegarem tamb unacampanyadesensibilitza- ciperalscollectiusmsafec- tats: els conductors i els via- nants, especialment, els ms petits i la gent gran. Tamb,lavandelPladOr- denaci Urbana Municipal (POUM) s sensible amb el canvideculturaviriamssos- tenible i segura, que es dema- naatotelmn.Enaquestsen- tit, el Pla introdueix projectes com la rondaverda que encer- clar tot Lleida, connectant barris i espais naturals, la no- vavialitatdelCentreHistrico el perllongament de la segona Ronda de la ciutat, que redui- r el volum de trnsit rodat al centre. I la menor presncia de vehicles sempre redundar en menys sinistres. Lobjectiu de les mesures no s altre que reduir laccidentabilitat i aug- mentarlaseguretatdeconduc- tors ivianants. I fins ara ho es- tem aconseguint. car i vas respondre amb rapide- sa. Elsvas posar immediatament uns vters, aigua i llum perqu aquellstreballadors,horecordes? S, gitanos quevenien a treballar estiguessin en ms bones condi- cions. Per all no fa riure, sona rar, i no respon a cap tpic. Crecsincerament,quelaviaf- cil de fer-te el milhomes amb uns pobres gitanos famolencs, tha temptat en perjudici teu. Ho por- ten els temps, les modes de la ul- tradreta,pernohaestatpasuna bonapedagogia,jaquebensegur que molts potser no haurien fet laltra gesta, la dels treballadors de la ceba. Aquella actuaci, al- trament s que tengrandeix, en- cara que no faci riure, mentre quelahasexplicat,amitgestem- petiteix.Encanvielstpicsracis- tes tenen grcia sempre que si- guindanadaitornada.Aleshores tamb la teva figura seria ms gran. s una gran virtut riures dun mateix. I una ltima reflexi, dun bo amicteu,avui,thatocatquetam- b com a mestre, malgrat tot: De pidolaires en som tots. Els gita- nos amb el nostre dame argo i els paios amb el subsidi datur, o els poltics vivint de lerari pblic a costa dels nostres impostos, i amb sous molts ms alts que el valor dun carro i dos rucs. Qui ti- rilaprimerapedra,shopensidu- es vegades. Amb tota la cordiali- tat del mn com a bon amic teu que sc. Per qu coi! riem tots. El teu amic tamb sap riure. AmicGrau:millorqueriemtots ci dels governs locals per re- duir-les i, en aquest sentit, es- t actuant la Paeria. LAjuntamentdeLleidasen plena fase dexecuci del Pla de Mobilitat, un ampli ventall de mesures per millorar la se- guretat i reduir els sinistres, quejaestcompletatal60per cent. El Pla inclou 138 actua- cionsalaviapblicadinsdeles quals es colloquen semfors en noves rotondes i crulles, sinstallenmspassoselevats i bandes rugoses, shabiliten passos de vianants protegits ambpilonesisamplienleszo- nes 30 i els carrers per a via- nants en entorns escolars. Aquest pla contra els acci- dentsalesviesurbanestamb inclou la installaci de sem- fors vermells, que ja estan en funcionament, i de radars per controlar lexcs de velocitat. Aquests darrers sn encara en fase de proves i, abans que entrin en servei, la Paeria nin- formarmpliamentiaugmen- tarlamidadelasenyalitzaci daquests dispositius dacord amb lobjectiu dissuasiu que tenen i perqu produeixin el mateix resultat dissuasiu que Manel Gin, orgull etern de les Borges Francesc Maci i Fust. 1er Tinent-alcalde i regidor de Cultura. Les Borges Blanques. La vida a vegades et regala persones com el Manel, que quedar per la posteritat com alg de gran humanitat, una persona que mai no sabia dir quenoatotselsnivells.Sobre- tot lhaurem de recordar com un referent de la cultura del mnlocal,quealllargdelase- va vida va collaborar en mol- tssims actes, sense voler-ne serelprotagonista.Entregant- hotot,sempredemanerades- interessada. Tamb hem de recordar el Manel, carter de professi, com a creador del Centre Ex- cursionistaBorges-Garrigues, com a nima de la revistaTer- rall, com a mestre i professor de francs, com a gran conei- xedoridivulgadordelpasfent escola a travs de les seves sortides per tota Catalunya amb bicicleta i mltiples face- tes,treballsiesforosdedicats al pas, a la comarca i a la se- vagent.Vaserungrandefen- sor de la llengua, de la cultura idelestradicions.Ungranes- tudisdelahistriadelesBor- ges. Un home que collabora- va en tots i cadascun dels ac- tes culturals que han tingut lloctantalanostraciutatcom a la comarca, rebent la distin- ci de Borgenc de lany en la seva primera edici el 1988. Tambvoldremreconixer lagranvirtutdenManelalho- rademantenir-sealmargede la poltica per dedicar-se gai- rebenexclusivitatalmncul- tural. Ara podem gaudir els borgencs i borgenques amb tot el psit que ens ha deixat. No oblidem que en Manel Gi- n Freixes era un pou de savi- esa. I que tots aquests conei- xements i aquesta manera de ser ens servir alsvens de les Borges per aprendre i gaudir delllegatqueellenshadeixat. Per tots aquest motius, lAjuntamentvol agrair i reco- nixerexplcitamentlasevala- bor a travs dun homenatge permanent com la dedicat- ria dun carrer a aquest ciuta- d insigne de les Borges. Cal recuperar Europa Francesc Grau Escol. Balaguer. Em confesso un europeista convenut. Daqu a pocs dies tenimeleccionseuropees.Ens hi juguem molt en aquestes eleccions. La crisi que estem patin...</p>