La roba del passat

  • Published on
    13-Apr-2017

  • View
    141

  • Download
    1

Embed Size (px)

Transcript

<p>Fabra i Coats</p> <p>Fabra i Coats</p> <p>Ldia MartellClaudia SabaterNeus Grcia</p> <p>A comenaments del segle XIX, Sant Andreu de Palomar era un petit nucli agrcola. A partir de 1830, com a conseqncia de la industrialitzaci, es produeix un important increment poblacional i urb i fins lany 1880 el poble no comen a ser clarament industrial.</p> <p>Histria abans de Fabra i Coats</p> <p>Els orgens de Can Fabra es formen a lany 1839 quan Ferran Puig i Gibert, un industrial potent i relacionat socialment, crea el vapor de Fil una fbrica de filatures ubicada a Sant Andreu de Palomar. Des de 1869 lempresa passar a dir-se Fernando Puig e hijo (Puig i Fabra). Aquesta fou la primera fbrica de troques i cabdells de fil i de cot dEspanya Fabra. </p> <p>Orgens de Fabra i Coats</p> <p>Desprs de la mort de Ferran Puig i Camil lempresa passa a ser dirigida pels germans Ferran Rom Fabra i Puig. Lany 1903 es fusiona amb la casa escocesa J&amp;P Coats i en surt lempresa Compaa Annima de Hilaturas Fabra y Coats que monopolitzar el sector en lmbit estatal. Aquesta fusi qued en el nomencltor del barri de Sant Andreu de Palomar ja que el carrer de la l, on havia terrenys de lempresa, pass a anomenar-se Carrer dEsccia.</p> <p>Segons propietaris de la fbrica</p> <p>El conjunt d'installacions fabrils que formaren part de l'empresa o giraven en torn de la Fabra, han tingut al llarg de la seva vida diversos noms populars, des del vapor del fil o el vapor del rec", "els alemanys", "les filatures", "Ca n'Alzina", "Can Portabella", "Can Mamella" o "Can Fabra": els primers per l'energia que s'utilitzava, el vapor; "els alemanys" per l'origen dels seus directius; i "Can Mamella", per nodrir una poblaci obrera extensa i alhora prodigar un seguit d'avantatges socials pioners a l'poca.</p> <p>Fabra i Coats a l'antiguitat</p> <p>L'edifici, ara ja conegut com a "Can Fabra", ocupava dues illes, entre la fbrica de Sant Andreu i la Fbrica del Rec, va ser construt a finals del segle XIX, d'acord amb els models constructius del segle XVII. Hi comptava amb un carrilet de connexi entre dues vies que van ser retirades durant els anys seixanta i substitut per una vagoneta amb pneumtics.</p> <p>Quan ocupava la fbrica</p> <p>6</p> <p>Amb la introducci de la firma britnica es va dur a terme (a partir de 1903), una srie d'innovacions en el camp dels serveis socials de l'Empresa. Can Fabra anir donant a Sant Andreu els trets de colnia industrialseguint el model de Borgony, a Torell. Als anys trenta va ser una de les primeres empreses que atorgava als treballadors una setmana de vacances pagades i a poc a poc la seva organitzaci interna va anar millorant, creant-se, fins i tot, un cos de bomberspropi. A partir de l'any 1949, el grup britnic va anar augmentant la seva participaci fins a arribar al 85% l'any 1992</p> <p>Innovacions en l'antiguitat de la fbrica</p> <p>L'any 1970van comenar els tancaments d'installacions i l'acomiadament de treballadors. Les diferents naus s'anaren tancant fins que noms va quedar activitat a la nau del carrer Sant Adri, ara ja tancada.Les installacions de Fabra i Coats</p> <p>Recentment ha estat restaurada una part de la nau industrial per convertir-la en un Centre Cultural. La resta d'espai que encara ocupa la vella fbrica ha estat adquirit per lAjuntamentper tal de destinar-lo a espai cultural. Els 12.000 metres quadrats, distributs en quatre plantes, es pretn destinar-los a uns 2.000 joves creadors, convertint-se aix en el pilar del pla municipal per a la conversi dels antics edificis industrials en laboratoris de creaci artstica.</p> <p>Canvis actuals de Fabra i Coats</p> <p>El projecte guanyador per a tal remodelaci ha estat projectat pels arquitectes Francesc Bacardit i Manuel Ruisnchez: "Volem queFabra i Coatssigui una fbrica ocupada per la creaci. El modelocupaguia la nostra proposta: una intervenci que garanteixi la nova funci de l'edifici, per que al mateix temps sigui mnima [...] un treball de consolidaci, rehabilitaci i compartimentaci que permeti acollir al mxim de creadors, afavoreixi la seva tasca i fomenti la seva convivncia".</p> <p>Projectes futurs de Fabra i Coats I</p> <p>Aquests objectius han estat perseguits mitjanant un estudi dels panells separadors dels diferents mbits que volen que siguin flexibles, lleugers i econmics, per tal que es puguin "montar i desmuntar amb facilitat per atendre a les necessitats canviants dels creadors". La demanda d'aquests espais per part dels usuaris es pot fer a travs de lAjuntament de Barcelona.Projectes futurs de Fabra i Coats II</p> <p>FIBRES TXTILS</p> <p>Lidia MartellNeus GrciaClaudia Sabater</p> <p>Fibres NaturalsHi ha tres tipus:Vegetals </p> <p>Animals </p> <p>Minerals</p> <p>Fibres VegetalsNormal ment les fibres vegetals es fan amb:Del fruit o llavor: Cot, coco... </p> <p>De la tija: Lli, cnem, jute</p> <p>De la fulla: Espart, pita...</p> <p>Fibres AnimalsDe lovella: La llana De la cabra: El moher, caixmir...Del conill: AngoraDaltres tipus danimals: Seda, cavall, alpaca...</p> <p>Fibres MineralsNoms nhi ha un que s el segent:</p> <p>Amiant </p> <p>Fibres Artificials Hi ha tres tipus:</p> <p>Ray cuproamoniacal</p> <p>Ray viscosa</p> <p>Ray acetat</p> <p>SinttiquesHi ha quatre tipus:</p> <p>Poliamides: Nil, perlPolisters:Tergal, terlenka...PoliacrilonitrilsOrl, leacrylPoliuretans:Licra...</p> <p>Procs de la llana</p> <p>Claudia SabaterNeus GrciaLdia Martell</p> <p>PROCS DE LA LLANAPer comenar agafen la llana en brut i comencen a preparar-la; la renten, , etc.</p> <p>Desprs passa per un procs complex que es diu filatura, on parteixen la llana, per poder utilitzar-la en els telers. </p> <p>Per continuar passa per el tissatge , en que es fa servir els telers per anar teixint la tela. </p> <p>Per finalitza es fan uns tractaments finals que sapliquen als teixits, que sanomenen els acabats. </p> <p>En acabar la tela s emmagatzemada. On ja es podr portar a les botigues per vendre-la </p>