31j gaudí -la pedrera

  • Published on
    27-Jun-2015

  • View
    1.518

  • Download
    5

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li> 1. Casa Mil La Pedrera</li></ul> <p> 2. </p> <ul><li><ul><li>Documentaci general </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>Catalogaci:</li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>Autor:Antoni Gaud (1752-1926) </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>Nom de ledifici:Casa Mil (o La Pedrera) </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>Cronologia:1907-1910 </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>Localitzaci:Barcelona </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>Estil:modernisme </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>Anlisi material </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>Materials:pedra, ma, cermica i ferro </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>Sistema constructiu:amb nous materials </li></ul></li></ul></li></ul> <p>Lany 1984 ha estat declarada per la UNESCO"Patrimoni de la Humanitat" 3. 4. </p> <ul><li><ul><li>Context histric </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>Catalunyava viure l'ltim ter del XIX una gran renovaci cultural,reflecti- </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>dasobre tot en la literatura, la msica, les arts plstiques i l'arquitectura. </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>Tot plegat formava part de la Renaixena, que va fer ressorgir els valors </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>catalans, juntament al creixement de Barcelona per la indstria i el comer </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>L'aparici del catalanisme poltic foment un nacionalisme que s'estengu a </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>tots els mbits. </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>El 1888 Barcelona organitz la primera Exposici Universal d'Espanya. </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>L'Ajuntament va emprendre grans transformacions urbanstiques que varen </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>convertir Barcelona en una gran ciutat europea.</li></ul></li></ul> <p>Els anys de construcci de la casa Mil es va produir a Barcelona una crisi que va afectar a la situaci poltica general i a la societat catalana en particular. Fou la de 1909. 5. </p> <ul><li><ul><li>Barcelona va crixer en poblaci i extensi, sobre tot a comenament del </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>segle XX. L'aprovaci del pla urbanstic de Cerd (1859) unia el nucli </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>antic de la ciutat amb els municipis dels voltants. Aix va nixer el passeig </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>de Grcia que anava del casc antic al municipi de Grcia.Aquest passeig es </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>convert en la principal arteria de la ciutat, triada per la burgesia per </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>construir-hi les seves residncies.Aquesta via el 1905 ja estava llavordada </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>i illuminada i hi varen comenar a circular els principals mitjans de </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>transport. </li></ul></li></ul> <p> 6. Pla Cerd, aprovat el 1859. Consistia en una gran ret de carrers perpendiculars i parallels, on les illes tenien els angles tallats, formant xamfrans. 7. 8. </p> <ul><li><ul><li>Pere Mil era un important home de negocis de la</li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>burgesia catalana. Juntament amb la seva dona</li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>Roser Segimon, encarregaren a Gaud que projects </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>la seva casa en un terreny que havien comprat en una </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>cantonada del passeig de Grcia. El Sr. Mil havia</li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>quedat enlluernat per l'obra que Gaud estava fent a</li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>la Casa Batll. </li></ul></li></ul> <p> 9. Casa Lle Morera Domenech i Montaner Casa Amatller Puig i Cadafalch Casa Batll Gaud La manana de la discrdia 10. Influncies rebudes per Gaud al llarg de la seva vida 11. 12. Primer plnol dissenyat per Gaud el 1906 Construcci de laCasa Mil 13. Anlisi formal 14. 15. Elements de suport i suportats Tot el pes de l'edifici se sustenta en un senzill i enginys entramat de pilars, columnes i bigues. Aix permet distribuir lliurement cada planta. Aquests es recolzen en pilars i jsseres (bigues que en sostenen altres).(Veure pg. web anterior) Els materials sn la pedra i el ma combinats amb el ferro (bigues de sostres i terres). Tamb la cermica com a decoraci. 16. La faana s una estructura autnoma connectada a ledifici amb bigues i tirants de ferro. A les golfes lestructura est formada per arcs catenaris de ma. 17. L'edifici s format per dues cases adossades amb accs independent, que s'organitzen als voltant de dos patis que proporcionen aire i llum als diferents espais interiors. T dues faanes. Carrer deProvena pati circular pati ovoidePasseig de Grcia entrada principalentrada ProvenaEspai exterior i interior 18. Lafaana s completament ondulada per la qual cosa dna la sensaci de moviment constant, ja que, degut als les entrades i sortides de les seves ones es percep diferent en moments diferents,segons la llum. El que es veu s pedra i ferro als balcons, juntament amb cermica en llocs concrets. Portes, finestres i balcons segueixen el ritme ondulant de tota la faana, la qual s independent del cos de ledifici. 19. s com una esculturaabstracta monumental Faana contnua, eludeix angles caracterstics de les cantonades barcelonines Ritmemarcat perlhoritzontalitat Pedra calcria del Garraf i de Vilafranca. Les finestres sn totes de diferent mida, fent-sems petites a mesura que els pis s ms elevat, degut a laugment de la intensitat de la llum. 20. Planta baixa Cinc pisos Golfes amb terrat tic fet darcs parablics i recobert amb tessel.les de cermica blanca Entresl Pisnomenat Principal (pels senyors Mil) Baranes de ferro forjat amb formes orgniques que imiten algues marines, crustacis,cavallets de mar i gavines Garatge, anticipat a lpoca 21. 22. Entrada del xamfr 23. Ledifici t dos celoberts que aporten ventilaci i llum natural a linterior Al seu voltant sarticula la distribuci de les plantes, compartimentades de manera irregular, produint-se habitatges amb cambres poligonals. El mobiliari shi hagu dadaptar. 24. Els patis de la Pedrera 25. Escala principal, que donava accs al pis de la famlia Mil. Columnes de pedra i originals capitells recorden formes naturals, i els sostres, ondulats, recorden linterior duna cova. Parets i sostres estan pintats amb motius vegetals (florals) 26. La seva construcci es basa en 270 arcs catenaris de ma pla de diferent alada per aix nohaver dutilitzar bigues LESPAI GAUDamb exposici permanent on es presenta el context histric i biogrfic de Gaud Arcs catenaris: forma de cadena suspesa pels extrems i girada al revs. Les crregues es reparteixen per igual sent larcuna estructura resistent per ella mateixa. 27. Les golfes formen una planta continuada, sense columnes ni parets. Els arcs generen un canvi de lespai constant, i semblen inspirats en les costelles dun gran animal o dun vaixell, o linterior duna cova. 28. Bosc de formes mgiques que en algun moment poden recordar el conjunt de peces dun escaquer o un exercit de guerrers medievals. Sortides descalesformes helicodals que recorden grans cristallitzacions volcniques El terrat, esglaonat en diferents nivells Coronaci en forma de creu Xemeneies i obertures de ventilaci 29. 30. 31. L'edifici no t la caracterstica escala de vens, de tal manera que noms es pot accedir als habitatges mitjanant l'ascensor o per les escales de serveiLa planta s lliure, perqu ledifici saguanta sobre pilars i jsseres, estructura que elimina la necessitat de murs decrrega. Els habitatges tenen cambres poligonals, cosa que obliga a moblar-los amb mobles adaptats a cada espai, dissenyats pel mateix Gaud. (Veure El pis de la Pedrera) 32. 33. Interpretacis el millor exemple de larquitectura orgnica de Gaud. Per evitar qualsevol noci duniformitat prescind de la lnia recta, cosa que li dna aquest aspecte sinus, ple de moviment, com si shagus modelat en argila. Lafaana s completament ondulada, recordant un mar de pedra que dna la sensaci de moviment constant, ja que, degut als les entrades i sortides de les seves ones es percep diferent en moments diferents,segons la llum. Se la considera una faana orgnica, amb gran poder evocador, que ha donant lloc a moltes interpretacions. Per a molts s com una escultura gegant. La seva forma ondulant pot recordar lonatge del mar Mediterrani o evoca una naturalesa de muntanyes, de penya-segats o de roques erosionades, dunes del desert Tamb una gran escultura abstracta 34. Les dunes del desert, les ones del mar 35. Imatges de la Capadocia, Turquia 36. 37. 38. La Pedrera va ser lltima obra civil de Gaud.La influncia del mn natural es troba prcticament en totes les seves obres, per fou en la Casa Mil on aquesta es plasm ms clarament. En ella hi trobem la mutabilitat i perfecci de la natura, com hem vist,juntament amb la tcnica ms avanada i la llibertat esttica ms atrevida.Gaud va fer un edifici totalment ondulat, que palpita com un sser viu, que es convert en un dels monuments ms importants i controvertits del segle XX. Les formes corbes i els llocs de llum no eren noms elements decoratius, sin que a linterior els utilitz Gaud per donar funcionalitat a ledifici, destinant a pisos de lloguer. Al voltant dels patis interiors, que illuminen i distribueixen les estances, Gaud hi ide una innovadora estructura de columnes i bigues que, al no tenir murs de crrega, van permetre disposat lliurement de lespai. 39. Ave ( Maria ) Gratia plena Dominus tecum La Casa Mil responia tamb a la profunda religiositat de Gaud. El projecte inicial disposava collocar un gran conjunt escultric a la part superior dedicat a la Mare de Du de Grcia, de la qual ledifici feia com una gran base de pedra.El fort anticlericalisme de lpoca (Setmana Trgica, 1909) va fer que els propietaris decidissin eliminar les referncies religioses de ledifici. 40. Cada bloc de pedra fou tractat individualment. Els detalls eren considerats fonamentals. Les xemeneies evoquen un mn fantstic dinspiraci medieval... Tot plegat s el resultat de la desbordant imaginaci del seu autor. 41. Certificat autgraf de Gaud Funci Originriament era exclusivament residencial. El matrimoni Mil la va encarregarper quedar-se ells el primer pis (el principal) i llogar la resta de pisos a famlies burgeses. 42. Antoni Gaud i Cornet(1852-1926) Va nixer a Reus. De petit va haver de guardar reps al camp per una malaltia articular, i aix el convert en un granobservador de la natura . El 1869 es trasllad a Barcelona, on estudi arquitectura, obtenint el ttol en 1878. Aviat varen morir la seva mare, el seu germ i la seva germana, deixant una neboda que sempre viuria amb Gaud, com el seu pare. Va treballar amb diferents arquitectes i tallers. La seva primera obra important fou laCasa Vicens ,iniciada el 1883 i acabada en 1888. Tamb construEl Capricho,a Comillas (Santander).El novembre de 1883 fou nomenat arquitecte cap del temple expiatori de laSagrada Famlia , substituint a F. Villar, que havia iniciat les obres lany anterior. El 1885 va fer-ne els primers plnols. 43. 1883, El Capricho. Edifici del marqus de Comillas a Santander 44. </p> <ul><li>1887,Finca Gell , construda per al qui desprs seria el seu principal mecenes i amic. En ells hi apareixen molts elements tpics de Gaud: </li></ul> <ul><li>Maons, cermica. </li></ul> <ul><li>Ferro forjat </li></ul> <ul><li>Elements mudjars </li></ul> <p>Drag alat 45. 1889, Collegi de les Teresianes, Barcelona 46. 1886-89, construt dins el casc antic de Barcelona,al carrer Nou de la Rambla, prop del Liceu. Havia de ser la casa de la famlia Gell, enriquida amb la indstria txtil. s la primera obra en la qual utilitz materials costosos, com marbres, fusta dbano, ivori i ferro forjat.Palau Gell 47. Casa Botines a Len (1891) 48. Palau Episcopal dAstorga (1889-1913). Abandon les obres al morirelbisbe dAstorga, amic seu, I lacabaren altres arquitectes 49. 1898-1900,CasaCalvet , Barcelona. ( Carrer Casp, 48). Guany el premi de lAjuntament del millor edifici de lany. 50. 1900, rep lencrrec del comte Eusebi Gell dun projecte de ciutat-jard a la muntanya Pelada, als lmits de Barcelona. El projecte sabandon, incomplet, el 1914. s el Parc Gell. 51. Jocs Florals fets al Parc Gell 52. Esglsia de la colnia Gell, 1908-1916 53. 1900-1901 Torre del Bellresguard, Barcelona 54. 1905-1907, Casa Batll, Barcelona 55. A partir de 1914, Gaud abandon qualsevol projecte, per dedicar-se noms a la construcci de laSagrada Famlia. Xiprers amb coloms 56. La Sagrada Famlia el 1915 57. Maqueta de la Sagrada Famlia Faana del Naixement 58. Interior i faana de la Passi, deSubirachs 59. Lany 1926, en plena construcci de la Sagrada Famlia, Gaud va morir atropellat per un tramvia, als 74 anys.</p>