Ruta: Natura i modernisme

  • Published on
    29-Jun-2015

  • View
    429

  • Download
    3

Embed Size (px)

Transcript

  • 1. Natura i modernisme
    Manresana de Serveisamb Bicicleta

2. Minutatge

  • Plaa de Sant Domnec10 3. Fbrica dels Panyos10.15 4. Font de Nept- Pont Nou10.30 5. Suanya11.15 6. Gorg Blau11.45

Parada de fruita

  • Pi Panxut12 7. Auroneda12.15 8. Font de la Girada12.45

Parada de fruts secs

  • Roure gran del camp de la Teula13 9. Mol de laigua del Gallifa13.30 10. Dipsit daigua13.45 11. Mas Noguera14 12. Mas Morera14.30 13. Cal Cuques15

Parada de Dinar

  • Torre Lluvi16.30 14. Bruc 5917.15

1. Plaa de Sant Domnec
La petjada del modernisme a Manresa. A finals del segle XIX i principis del XX, Catalunya viu un ressorgiment industrial i econmic. Manresa en aquest perode es configurava com la capital de la Catalunya central, consolidant les serves infrastructures i comunicacions. El modernisme representa lesttica de la burgesia que triomfa i que aconsegueix singularitzar les construccions particulars i tamb els equipaments pblics. Ignasi Oms i Pons s un dels exponents de larquitectura modernista a Manresa (1863-1914). Va ser un manres vinculat a la vida cultural, social i poltica de la seva ciutat.
15. 2. FbricadelsPanyos
La fbrica Miralda, coneguda popularment com els Panyos, s el primer exemple darquitectura industrial moderna de la pennsula ibrica i un dels edificis industrials ms antics de lEuropa mediterrnia que sha conservat prcticament en el seu estat original. El seu nic element decoratiu s la sanefa geomtrica que ressegueix la cornisa per sota. Ledifici t una planta baixa semisoterrada i tres pisos daltura.
Va ser cedida el 1999 en el marc del pla especial dels Panyos. Ha estat declarada B Cultural dInters Nacional per la Generalitat.
El 1828, quan Manresa comenava a viure la revoluci industrial (deixem els talers manufacturers per les fbriques amb la fora de laigua) ja funciona la fbrica de Pau Miralda i Cia.
16. Durant la Guerra Civil va ser magatzem militar i caserna per els primers anys de la postguerrra shi va tornar a fer filatura de llana. El 1976 es van acabar gaireb 150 anys de producci.
Entre el pont del Congost i el pont Nou, a banda i banda de riu, shan fet intervencions de neteja, retirada dhorts i replantaci de bosc de ribera. Tot aquest mbit rep el nom de Parc del Cardener. Forma part del conjunt despais pblics de la ciutat i s un punt daccs a la xarxa de camins de lAnella Verda .
17. 3. Font de Nept i Pont Nou
La Font de Nept s un font monumental d'estilneoclssic, situada just al davant del Pont Nou de Manresa. Va ser inaugurada el 13 de mar de 1802. Es va construir perqu s'hi abeuressin les cavalleries que arribaven a la ciutat i, tamb, les que iniciaven el seu cam.

  • Amb el temps s'havia anat degradant fins a arribar a un extrem gaireb runs. L'any 2007 es va restaurar i es va traslladar per apartar-la de la carretera de Cardona i integrar-la en lespai pblic ms baix del tossal dels Cigalons. 18. El Pont Nou s un dels ponts medievals millor conservats de Catalunya, construt a principis del segle XIV sota la direcci de l'arquitecteBerenguer de Montagut, que tamb project les esglsies de laSeu i del Carme. T una llargria considerable, inicialment tenia nou arcs i posteriorment s'escur als vuit actuals. Donava pas al cam ral de Manresa a Lleida. 19. Est pendent dun projecte de rehabilitaci per consolidar-lo. Abans de fer la recuperaci del parc del Cardener dos dels ulls del pont estaven submergits per una muntanya de residus que histricament sutilitzava com a abocador.

4. Suanya
s un lloc tradicional d'arribada o de pas per les caminades dels manresans. Ha estat un punt important de la tradici del lleure dels manresans per fer-hi petites trobades o passar-hi el dia. Per arribar-hi des de el nucli urb de Manresa es fa servir l'anomenat cam del Suanya, que sagafa pel cam de Rajadell o des de Bellavista.
El bosc s un espai de pas per anar a altres indrets com el nucli deSalelles o la urbanitzaci de CanServitja. La riera de Rajadell tamb travessa el bosc del Suanya. El bosc compta amb un espai d'aigua que, generalment, romn estancada convertin el bosc en una ribera.
20. 5. Gorg Blau
Un gorg s un clot profund en el llit dun corrent daigua, on aquesta sentolla o alenteix el seu curs. A les rieres de rgim hdric mediterrani com la de Rajadell, que sovint sassequen parcialment a lestiu, els gorgs tenen una gran importncia com a refugi de la fauna aqutica. El gorg Blau, com molts altres, sha format per erosi diferencial: perqu els estrats de la part superior sn ms difcils derosionar que els estrats inferiors ms argilosos.
A lentorn del gorg Blau hi ha un paisatge rocs de tonalitats vermelloses esculpit per la riera. Les capes de roca que el formen es van originar fa uns 35 milions danys, sobretot de sorra i grava, i tamb de largila amb xids de ferro.
21. 6. Pi panxutPi pinyer. Enorme i tort.
22. 7. Auroneda
Laur negre (Acer monspessalanum) s un arbre caducifoli de la famlia de les acercies que normalment no superen els 12 metres daltura. s fcil de reconixer per la forma del limbe de les seves fulles, que consta de tres lbuls ovals, i pels fruits formats per dues nous alades. Necessita sls rics, tolera b lombra i el fred intens, i s una de les espcies de gneres acer ms ben adaptades a la sequedat. A gran part del Bages s freqent a les obagues i fondalades per tamb en llocs no tan humits.
Els aurons europeus, a diferncia dels nord-americans, no acostumen a formar boscos, sin que es troben escampats enmig de masses forestals dominades per altres caducifolis, per alguns bosquets del Bages sn autntiques auronedes daurons negres. Aquestes auronedes sn boscos ombrvols, de gran belles a la tardor, perqu llavors el fullatge dels aurons adquireix colors intensos que van del groc al granat. Les auronedes, com la del bal del Suanya i la de la font de la Girada, i les rouredes amb abundncia daur negre, com la de la font de lArrel sn les joies botniques de litinerari.
23. 8. Font de la Girada
La Font de la Girada data de 1923. Ubicada ja a Monistrolet (terme de Rajadell), en un eixamplament artificial del cam en un espai configurat a aprtir de la mateixa font i de petits murets de pedra que ressegueixen el pefil lateral de lmbit.
La font est formada per un cos semisoterrat emmarcat per un gran arc que crea una petita capella, al punt mig de la qual hi ha la font don brolla laigua amb un sol raig sobre una pica circular. Es va fer amb maoneria. Hi ha una gran pea de pedra amb la inscripci Girada 1923.
24. 9. Roure monumental
Situat a 250 metres de la Font.
25. 10. Mol de laigua del Gallifa
El mol daigua s obra de larquitecte Ignasi Oms i Ponsa i data de 1910.
s destil neorab, de planta octogonal, molt semblant a la torre daigua de la villa Emlia, construt en maoneria de pedres regulars i elements cermics alpermetre de les obertures i a la cornisa. Malauradament, arran de les ventades del desembre del 2008, va perdre les pales.
26.Sn dinters lescala helicodal interior i els elements exteriors, aix com les finestres en fals arc de ferradura, la cornisa i un acabat de merlets. Fins fa ben poc, el mol encara bombava laigua cap als dipsits i per efecte dels vasos comunicants, cobria el subministrament de la masia Noguera. El mol funcionava aprofitant lenergia elica per fer pujar laigua de la part baixa cap als dipsits, situats en una cota ms alta. Es conserva en molt bon estat i esdev un element de referncia en el paisatge, alhora que preserva la memria dels usos que ha tingut el territori i la tecnologia dels molins.
11. Dipsits daigua
Els dipsits sn un treball del mestre dobres Josep Blanc i van ser edificats entre 1919 i 1929. s una construcci semisoterrada destinada a emmagatzemar laigua potable bombada des del mol, ubicat a uns 300 metres, pers ser utilitzada al mas Noguera.
27. Destaca la seva forma, amb un cos central daccs amb una curiosa coberta de mitja volta daresta i dos cossos laterals amb les agulles metlliques que indiquen el nivell daigua emmagatzemat a linterior, des del nivell 0 al 4. Les agulles podien ser vistes des del mas quan el dipsit no estava envoltat de bosc.
Tant en el cos central com en els laterals hi ha reixes de ventilaci del recinte per garantir unes mnimes condicions per la conservaci de laigua. s remarcable la dimensi i lestat de conservaci de lespai interior. Les cisternes sn quatre cambres connectades de dues en dues i cobertes amb volta de punt rod, dun quatre metres damplada, revestides amb un arrebossat lliscant.
28. En planta, el conjunt mesura aproximadament uns 22 x 26 metres i fa uns 5,5 metres daltura. La construcci es va fer amb murs de pedra i contraforts als extrems. Coronant el conjunt hi ha una pedra amb inscripci 1929.
s una duna poca en qu tant les grans obres com les petites edificacions es tractaven amb el mateix detall. La seva bona conservaci permet preservar la memria daquest tipus de construccions i del funcionament duna tecnologia i unes tcniques constructives actualment en dess.
29. 12. Mas Noguera
s obra dIgnasi Oms i Ponsa i Marcell Coquillat i Llofriu. Es va construir en dues fases: de 1898-1901 i 1914-1915. s interessant la seva posici en el territori, les dimensions de la finca i els elements que formaven el conjunt inicial. El passeig arbrat que hi accedeix comena on originriament hi havia la casa del guarda,
amb camps de conreu en banda i banda, i la casa i lesglsia queden enlairades sobre un altipl vorejat per un mur de contenci atalussat, amb miradors de baranes de ferro forjat en punt determinats.
30. El mas original s una construcci del segle XVI que per endeutament de la famlia Noguera va passar a mans del captol de la Seu d